L´Associació de Municipis contra la línia de Molt Alta Tensió (Ammat) considera que el resultat de la cimera francoespanyola de dijous els dóna la raó en la seva oposició al projecte. L´entitat, que ahir va celebrar la seva assemblea general, es coordinarà amb els consistoris de la Catalunya Nord per dur a les seves reivindicacions a Brussel·les. Els alcaldes no perden l´esperança que la Comissió Europea (CE), a qui els governs francès i espanyol han demanat que marqui el traçat de la interconnexió, aturi el projecte. Des de l´Ammat consideren que s´ha fet un primer pas per complir un dels seus objectius, ja que s´ha retardat la definició del traçat fins el proper estiu. El fet que es demani la intervenció d´un coordinador de la Unió Europea és vist per part dels ajuntaments com una demostració que la interconnexió elèctrica no és tan necessària ni urgent com asseguren els governs espanyol i francès des de fa dos anys. «Una persona que té responsabilitats públiques, com nosaltres que som alcaldes, quan hi ha una necessitat urgent no posposa la decisió ni la trasllada a una altra instància», va dir Paulí Fernàndez, president de l´Ammat i alcalde de Vilafant. Davant aquesta entrada de la Comissió Europea en la redacció del projecte, la vintena d´alcaldes que van assistir ahir a l´assemblea de l´Ammat, celebrada a la seu del Cilma de Girona, van decidir també portar les seves reivindicacions fins a Brussel·les. I no ho faran sols, sinó que ho faran amb els municipis de la Catalunya Nord que també s´oposen al projecte. Tot i que l´associació que reuneix els ajuntaments gironins i la de la Catalunya Nord ja han mantingut diferents contactes, ara el que volen és coordinar més les seves actuacions. Encara que els governs espanyol i francès no han fet cap petició oficial a la CE perquè designi un coordinador, els ajuntaments ja tenen algunes peticions per fer-li. Fernández va demanar «que es tinguin en compte totes les dades necessàries abans de prendre una posició», i també va reclamar «que es facin estudis medioambientals seriosos, com recomanen les directives europees, i s´ofereixin més garanties de les que hi ha hagut fins ara en el procés». En aquest sentit, l´Ammat no descarta que les restriccions mediambientals impedeixin que la interconnexió tiri endavant. Tot i que des de la Unió Europea ja han dit que veuen aquesta línia com una prioritat, Paulí Fernàndez va assegurar que «confiem que portar-ho a una instància superior més restrictiva pot fer que el projecte quedi aturat». El president de l´Ammat no va negar que hi hagi necessitats energètiques a les comarques gironines, però va assegurar que es poden resoldre amb una línia de 220 kW. «No ens quedarem a les fosques si no es fa la MAT», va dir Fernàndez, que va afegir que «la interconnexió és un transport d´energia que pot portar conseqüències negatives», i ho va exemplificar amb l´aturada de fa uns dies a Alemanya. «Les grans xarxes de transport no garanteixen el subministrament a àmbit local», va concloure. L´Ammat ja compta actualment amb 56 ajuntaments adherits. L´associació, juntament amb la Plataforma No a la MAT i les entitats homòlogues a la Catalunya Nord, van aconseguir reunir diumenge passat unes 3.000 persones en una concentració contra la línia a Girona.