Xavier Grau va ser membre del grup d’artistes creat a Barcelona a mitjan els setanta entorn de la revista Trama, el projecte de la qual era la recuperació de la pintura en oposició als desenvolupaments experimentals del conceptualisme, però des d’una perspectiva de l’abstracció. Havent crescut en l’època de postguerra, Grau ha heretat el caràcter distintiu de l’expressionisme abstracte, una font de poder expressiu i honestedat emocional.
Afí a l’escola de Nova York, amb referències a Gorky, Guston, i de Kooning, l’obra de Grau deriva cap a una abstracció que manté inalterada la tensió interna entre color i dibuix sense reduir la vitalitat cromàtica ni el moviment de les seves superfícies, contingudes pel ritme marcat per les formes que articulen l’estructura interna dels seus quadres. El dibuix, protagonista fonamental en l’obra, serveix per a modular taques de colors marrons, que com indiquen els títols, estan basats en el càlid negre os cridat “Bone Black”.
Grau triga anys a resoldre les seves pintures. Malgrat la vitalitat del gest i la seva aparent frescor, en la selecció de l’exposició es troben obres que han tingut fins a quatre anys de gestació. En l’exposició es veuran obres de gran format a més de pintura de grandària mitjana i petit, tant sobre llenç com paper.
L’obra de Xavier Grau es troba entre les més prestigioses institucions, incloent La Fundació Juan March, el IVAM, el MACBA, Museu d’Art Abstracte Espanyol, Cuenca, Collecció d’Art Contemporani, Fundació «la Caixa», Barcelona i el Museu Nacional Centre d’Art Regna Sofia, Madrid, entre uns altres.
Inaugurada en 1982 en San Francisco, Califòrnia, la galeria de Michael Dunev Art Projects comença la seva novena temporada expositiva a Torroella de Montgrí situada en una casa restaurada del segle XVII en ple centre històric de la vila. Dedicada a l’art contemporani internacional, durant els mesos d’estiu la galeria programa exposicions monogràfiques d’artistes de renom. Aquest estiu presenta un cicle d’exposicions dedicat a la pintura abstracta amb un procés caracteritzat pel lent desenvolupament de l’obra per artistes que són referents generacionals amb un llenguatge pintóric únic.
