Fa uns dies vaig haver de treballar amb una notícia d’aquelles que, a primer moment, t’impacta.
Anant cap a la feina, com sempre gràcies a la mitja hora de cotxe, vaig observar moviments estranys per part de la policia científica en una nau industrial de l’entrada de Ripoll.
Un cop a la feina, trucades a un i altre per intentar conèixer algun detall. Finalment, ens confirmen l’assalt a una empresa, amb una posterior persecució i tiroteig al cel per dissuadir als lladres. Una escena d’aquelles que, parlant amb els responsables policials, sembla de pel·lícula.
Per acabar de lligar la notícia ens confirmen els delictes que se’ls imputen. Al·lucinant… mai havia fet una notícia amb una imputació de delictes tant elevada com en aquesta ocasió.
Avui, aprofitant un dia festiu, obro un diari gironí i llegeixo «El jutge deixa en llibertat als dos suposats lladres de Ripoll». Increïble. Avui m’ha quedat clar que el sistema judicial espanyol no val absolutament res. El diari els anomena «suposats», professionalment s’ha de fer així, personalment ho faria d’una altra forma perquè, els van enxampar in-fraganti, van provocar l’accident d’un vehicle de Mossos… calen més coses per que siguin culpables?
I, que cal fer perquè el jutge els empresoni? Un d’ells sense papers, però no, en llibertat. Sincerament, repeteixo, considero increïble el funcionament del sistema judicial espanyol. No sé perquè els paguem. Tant estudi que es necessita, i tant curts que son pobres.
