El 31 d’octubre és la vigília de Tots Sants.A moltes llars, però, ja no es celebra com s’havia fet fa uns deu o quinze anys enrere.
Una nova moda importada dels EE.UU. de Nordamerica, ha fet que la celebració de la típica castanyada, amb una bona menjada de moniatos, calentones castanyes i profusió de saborosos panellets, regat tot plegat amb un bon vi de missa o moscatell dolç de la boteta de roure del racó que cada casa solia tenir, i amb reunions familiars molt alegres, disteses, i records d’anys passats recordant els qui ja no hi eren, hagi passat a una disbauxa en discoteques, amb gent disfressada amb mil i una disfresses, moltes amb molt mal gust, i a que la gent que hi participa s’ho prenguin més com a un carnestoltes amb molta gatzara, que no pas amb un acte social i familiar.
Sí, tot canvia. Els temps canvien. Però hi ha tradicions a Catalunya que no s’haurien de deixar perdre, com aquesta festa de la castanyada que només quatre tradicionalistes segueixen.
A la majoria d’escoles passa tres quarts del mateix. A les alumnes i als alumnes els hi ensenyen que un tipus de carabassa determinat, no és per a fer-ne confitura de cabell d’àngel. No. Els hi ensenyen la manera de tallar-la d’una manera determinada, perquè faci l’efecte d’una monstruosa cara. I a més a dins i posen una espelma perquè doni la sensació de més terror!
Francament, cadascú és lliure de celebrar el què vulgui i com vulgui. Però les tradicions importades d’Amèrica o d’altres països, no haurien de tenir cabuda a casa nostra. A Catalunya, tot en català i gaudir de festes i tradicions catalanes. Els de fora que celebrin el que vulguin i com vulguin però nosaltres no ens hi hauríem d’involucrar. Al revés; els que són de fora són els qui haurien d’integrar-se a les nostres tradicions i costums.
No ens adonarem, que d’aquí a quatre dies encetarem les festes de Nadal. I au! Tornem-hi amb les tradicions importades! Per tot Catalunya es començaran a veure, molt abans de Nadal per allò del consum, les aberrants figures de tota mida del que en diuen Pare Nöel.
I la tradició del Reis d’Orient? I fer cagar el Tió? I muntar amb aquella il•lusió un preciós pessebre amb caganer inclòs? I les nadales catalanes? I el fabulós dinar de Nadal amb l’escudella i carn d’olla i el rostit de pollastre i Sant Esteve amb canalons? I les neules i els torrons?
Tot això s’ha d’anar perdent en detriment de tradicions foranes?Malament anirà Catalunya, si ens capgiren les nostres festes i tradicions!
