Fent una valoració positiva de l´anàlisi i reflexió feta per el Sr. Quim Brugué , “coordinador del Consell per la cohesió Social de Girona “, voldria exposar el meu particular punt de vista, que de ben segur , que serà mereixedor de molts comentaris que d’antuvi accepto .
En els moments actuals , que tenim tant de jovent d´arreu del mont a casa nostre que no sap que fer, crec que seria convenient plantejar , que, fossin els que ja portant trenta anys de treball a l´esquena , els que no sàpiguen que fer del temps , i deixar el treball pels joves .
Els joves , que es mostraven “preocupats” pel seu futur, i que volien treballar del que fos , segur que ningú els obliga d´anar a l´escola , un cop acabat el procés de l´ensenyança primària ; tot el temps que després dels quinze anys , es vol fer estudiar a qui no vol fer-ho , és el que provoca , que en arribar a l´hora de buscar feina , estiguin “desorientats”, i tota la culpa és del sistema , i també moltes vagades dels pares , perquè en molts casos , s´ha conegut el viure bé i a “plom”, abans de saber el que costa guanyar un “duru”; i ací , hi ha tingut molt a veure , l´haver suprimit l´aprenent , repercutint a mols oficis , com son fusters , paletes , manyans, i d´altres , i per acabar de fer el pes , tot i tenint dos milions d´aturats, s´ha d´anar a l´extranger a busca ma d´obra barata , que a la llarga resulta mes car que la del país . Quina vergonya .



