La sivella de bronze que il·lustra el fulletó del programa del Simposi Temps i espais de la Girona jueva és una bona metàfora de la història jueva de la ciutat. Amb aquesta reflexió, el Conseller Joaquim Nadal encetava la taula rodona sobre la historiografia de la Girona jueva. La peça, del s. XIV, trobada a Montjuïc i conservada al Museu d’Història dels Jueus, simbolitza tan el misteri que s’amaga encara sota la definició de Girona jueva, com la clau per a obrir i desvetllar aquest misteri.
I així es pot resumir el Simposi celebrat durant el dies 24, 25 i 26 de març a Girona: un aforament en el que es va intentar trobar la clau que desvetllés els misteris que encara hi ha i que aprofundís en els coneixements entorn la història d’aquelles persones que visqueren a Girona en temps medievals, i que eren, a banda de jueus i jueves, sobre tot, gironins i gironines.
En el camp dels estudis històrics, es va presentar una nova perspectiva d’anàlisi del funcionament de l’aljama, i es va posar de manifest la seva dependència respecte els poders públics cristians. Així mateix, s’han analitzat les relacions amb la comunitat cristiana a partir de les activitats laborals i de crèdit i s’ha aprofundit en la història de la comunitat de Girona, en l’estudi de les seves relacions amb altres comunitats, com Castelló d’Empúries, Vic, Pisa o Livorno. També es va tractar la història de les dones, com un element més que configura la història de les comunitats jueves. Així, s’ha constatat la importància de les jueves en el teixit de les relacions familiars i en la composició de les xarxes humanes que fonamenten la història i en relació en aquest entorn, de la seva situació legal i de la concepció que tenien alguns savis jueus de l’època, com Mossé ben Nahman, del cos i de la condició femenina.
La riquesa dels arxius gironins va quedar palesa amb les aportacions sobre les possibilitats que ofereixen els fragments hebraics dels arxius i els importants fons escrits en llatí com els protocols notarials. Les anàlisis arqueològiques van deixar clar que no es pot parlar de cases jueves, ni de ceràmiques jueves, si no d’elements i estructures urbanes que formen part de l’entramat medieval de la ciutat. I una nova visió dels manuscrits hebreus il·luminats va suposar una percepció diferent del funcionament de la societat jueva. Finalment, també es varen tractar la llengua i la identitat cultural de les comunitats jueves, així com la seva producció científica i filosòfica, i es va analitzar el pensament d’importants savis jueus gironins, entre ells, Jacob ben Sheshet i el gran Nahmànides.
És evident que la història de la Girona jueva està cada dia més a l’abast de totes les persones interessades. Tal i com va quedat demostrat amb les intervencions a les taules i espais de debat, actualment ja es pot portar a terme amb molta més seguretat i rigor l’anàlisi dels documents i les restes arqueològiques, la seva recerca i el seu estudi. Aquest fòrum ha aconseguit una nova fita en la recuperació i difusió d’aquesta part imprescindible de la història de la ciutat, gestionada des de fa anys pel Patronat Call de Girona, i ha dipositat una nova pedra de toc sobre la qual fonamentar-se.
Podem considerar que el Simposi Temps i espais de la Girona jueva ha assentat noves bases per a l’estudi de la història de la comunitat jueva gironina, des de totes les vessants, i des de perspectives innovadores i atractives. Si hi havia un abans i un després del llibre “Per una història de la Girona jueva” editat per D. Romano i l’Ajuntament de Girona el 1988, també hi haurà un abans i un després d’aquest Simposi celebrat vint anys més tard.
