La Comissió d’Urbanisme de Girona ha aprovat inicialment aquest dimecres el Pla Director del Sistema Urbà de Figueres, que engloba 16 municipis amb una població de gairebé 50.000 habitants.Els objectius principals del document són els de garantir la preservació dels sòls no urbanitzables, impulsar el desenvolupament de l’àrea urbana de Figueres i ser un full de ruta per als traçats viaris i ferroviaris. En aquest punt, el pla preveu una única estació per al TGV i el tren convencional situada a Vilafant.
D’altra banda, Urbanisme també ha començat el procés per redactar normes urbanístiques per a dotze pobles de la demarcació, la majoria dels quals no tenen Pla General.
El nou Pla Director de l’entorn de Figueres s’estén en un àmbit de 210 quilòmetres quadrats. A més de la capital de l’Alt Empordà, el document engloba també els municipis de Peralada, Cabanes, Vilabertran, Vila-sacra, el Far d’Empordà, Pont de Molins, Llers, Vilamalla, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Vilanant, Ordis i Navata.
El director general d’Urbanisme, Pere Solà, ha destacat que el document permet establir el planejament per a una àrea que s’erigeix ‘com un pol d’activitat important i una cruïlla de comunicacions’ a les comarques gironines. El document, que concreta amb detall les directrius del Pla Director de l’Empordà, s’estructura al voltant de tres grans eixos.
El primer és el de garantir la preservació dels sòls no urbanitzables. Actualment, el 89,87% del territori que abasten aquests setze municipis ja té aquesta classificació, i el pla la reforça.
El segon eix fa referència a l’impuls que es preveu per a l’àrea urbana de Figueres des d’ara i fins al 2026. ‘El pla distingeix dos fusos centrals, els que formen els nuclis de Figueres, Vilafant i Vilamalla, i el que integren Pont de Molins i Llers’, ha concretat Pere Solà. Al voltant d’aquests dos punts és, precisament, on s’acumulen els possibles desenvolupaments urbans i industrials.
Tres àrees d’activitat econòmica
A més, el document proposa també tres àrees d’activitat econòmica. La primera, a Pont de Molins; la segona, als terrenys de l’estació de l’alta velocitat, i la tercera, a Vilamalla. A més, el pla admet la possibilitat que es desenvolupi la zona logística del Far-Vilamalla, tot i que això caldrà concretar-ho en un document posterior.
Pel que fa a infraestructures de comunicació -el tercer eix del pla- ‘es concentra el traçat ferroviari, tant del convencional com de l’alta velocitat, a ponent de Figueres’, ha ressaltat Pere Solà. En referència al traçat viari, el document preveu la continuació de la ronda urbana de Figueres en túnel al sud del castell, la creació d’una semi-ronda al sud del municipi i el perllongament de la C-31.
El pla se sotmetrà ara a informació pública i després es trametrà als ajuntaments perquè presentin al·legacions si ho consideren pertinent.
Normes urbanístiques
D’altra banda, la Direcció General d’Urbanisme també s’ha reunit aquest dimecres amb els alcaldes de dotze municipis gironins que encara no disposen de Pla General, o que disposen de sòl urbà delimitat i que encara no l’han desenvolupat. La intenció de la Generalitat és la de redactar normes urbanístiques específiques per a cada poble, que s’aplicaran mentre no tinguin un Pla General aprovat.
‘Farem un document que mirarà les característiques de cada nucli i establirà un tractament acurat tant per al seu sòl urbà com per al no urbanitzable’, ha concretat Pere Solà. La intenció d’Urbanisme és que el juliol del 2009 els dotze documents estiguin redactats i aprovats.
‘Aquestes normes tindran una vigència temporal, i s’aplicaran mentre els municipis no disposin de Pla General’, ha ressaltat el director general d’Urbanisme. De fet, entre aquests pobles n’hi ha un que porta catorze anys intentant redactar un nou Pla General.
Els municipis per als quals es redactaran les normes urbanístiques són, a l’Alt Empordà, Riumors, Rabós, Palau de Santa Eulàlia, Masarac i Parlavà; al Gironès, Viladasens, Sant Martí Vell i Sant Andreu Salou; a la Selva, Osor i Susqueda; al Pla de l’Estany, Sant Miquel de Campmajor, i a la Garrotxa, Sales de Llierca.
Sis nous Plans Generals
La Comissió d’Urbanisme d’aquest dimecres també ha aprovat sis nous Plans Generals de municipis gironins. Aquests són Jafre (Baix Empordà), Besalú i la Vall d’en Bas (Garrotxa), Vilamaniscle, Albons i Bàscara (Alt Empordà). Aquest darrer, però, tot i que ha rebut llum verda, no ho ha fet sense prescripcions. I és que Urbanisme ha demanat a l’Ajuntament que qualifiqui com a zona industrial una àrea que es preveia residencial a tocar d’Orriols, que acuri més el catàleg de Masies i que incorpori diverses disposicions fetes des dels serveis d’Habitatge i Carreteres.
D’altra banda, Urbanisme també ha aprovat l’establiment d’un parc solar fotovoltaic a tocar de la substació elèctrica de Fecsa Endesa a Juià (Gironès).
Recurs a Terrades
EL director general d’Urbanisme també ha avançat que el recurs presentat per l’entitat Salvem l’Empordà contra la urbanització de luxe a Terrades (Alt Empordà) es resoldrà previsiblement després de l’estiu. ‘És un recurs complicat, i abans de resoldre’l cal valorar quins drets tenen els promotors, tot i que no és aconsellable edificar a l’indret’, ha indicat Solà.
El director general ha afegit que, abans de prendre la decisió sobre el recurs, també cal mesurar si s’ha de donar compensacions als promotors, ‘però de totes maneres ells han tingut un temps per executar el projecte i no ho han fet’. Finalment, Solà ha explicat que, tot i que el Pla Director de l’Empordà no contempli la urbanització, com que el projecte és anterior al document, cal que sigui l’Ajuntament qui modifiqui el seu Pla General.
