La zona fronterera de la marina de l’Albera, des de Cotlliure fins el Port de la Selva, cerca el blindatge d’uns serveis i infrastructures per tal d’encarar un futur més clar i fructífer . La qüestió de fons, el nucli dur del territori, és poder aprofitar, amortitzar,les riqueses paisatgístiques i culturals de la contrada postfronterera amb la finalitat d’oferir a les respectives poblacions unes alternatives – socials, laborals i intel·lectuals – que permetin consolidar un creixement cívic, econòmic i vegetatiu més estable.Per portar a terme aquesta, necessària, unió transfronterera , tenim tres elements que hem de saber potenciar i combinar de la millor manera possible : el tren, l’eurodistricte i Walter Benjamin.
El ferrocarril – el convencional, és clar – ha d’esdevenir una infrastructura social ( bàsica i essencial) que relligui aquest territori aspre i complicat i ens comuniqui dignament amb els hintelands de progrés de Perpinyà i Girona; també és imprescindible que Figueres, com a gran nucli del comerç del territori, mantingui la seva estació del tren en seu actual emplaçament cèntric : qualsevol altra alternativa posaria en perill de mort tot el sistema de mobilitat transfronterera. L’eurodistricte, és la peça jurídica i política del trencaclosques postfronterer.
Ha de servir per canalitzar les mancances territorials i ajudar a difondre els nostres valors afegits i idiosincràsies pròpies. I finalment Walter Benjamin : la cultura europea en majúscules, en estat pur , a la zona. Ha d’esdevenir el far de l’humanisme europeista de prestigi que impregni la contrada d’un model de democràcia de qualitat i d’una economia sofisticada i moderna.
