Les promeses de rebaixes d’impostos generalitzades i les subhastes fiscals més agosarades estan convertint la precampanya en un autèntic “mercat de Calaf“ . No obstant això totes aquestes propostes tenen un punt en comú : són mesures, polítiques i econòmiques,profundament injustes i neoconservadores, independentment de si les planteja el PP o el PSOE .
Cal tenir molt present que les formules, gairebé màgiques de, menys impostos i més serveis, que ens presenten molt irresponsablement els grans partits només portaran més frustració i desigualtat social . Si les administracions recapten força menys s’ha acabat definitivament la redistribució de la riquesa : l’estat del benestar encara serà més raquític i el descontentament polític i social més significatiu
No hi ha dubte que davant d’aquest panorama, amb un pensament únic econòmic cada dia més clar, les eleccions no es decidiran per les qüestions econòmiques . En un món en què tot és igual, el que és diferent és el que tendeix a valorar-se .En aquest sentit, qüestions com la llengua, la millora de l’equilibri territorial o el tren convencional poden ser decisives.
