Fe i cultura estan intrínsecament unides. La perspectiva cristiana no només no s’oposa a les conquestes de l’enginy humà sinó que eixampla l’horitzó del nostre pensament. Així ha estat al llarg dels segles i així segueix sent avui. Bon exemple d’això el trobem en d’enlluernadora programació cultural que va incorporar la Jornada Mundial de la Joventut. La seva proposta parla per si mateixa i descobreix, amb la força de la veritat, fins a quin punt estan equivocats els que des de l’estreta mirada d’una certa cultura contemporània tendeixen a confinar la religió fora dels espais de la racionalitat.
En l’Evangeli es funda una concepció del món i de l’home que allibera valors culturals, humanístics i ètics. El saber de la fe il·lumina les nostres recerques i anhels més profunds, els interpreta humanitzats i els integra en projectes de bé. N’hi ha prou una mirada sense prejudicis a algunes de les grans obres d’art de la humanitat per adonar-se que la fe és ferment de cultura i llum per a la intel·ligència.
