Quan, avui dia, es pressiona per impulsar diverses interconnexions faraòniques, les altres interconnexions, les interconnexions socials – les interconnexions del tren convencional Puigcerdà/la Tor de Querol i, sobretot, la de Portbou/Cervera de la Marenda – resten en l’oblit més absolut, tant des del vessant polític com econòmic i mediàtic.
Aquesta desatenció del territori, aquest menyspreu dels petits espais i els petits projectes és, en certa manera, una flagrant contradicció dels temps postmoderns, la qual cosa representa un “caprici antisocial” que, en un futur proper, pot esdevenir quelcom irreversible i provocar més zones «mortes» arreu del país. Perquè no s’entén que com més avança la integració Europea i la lluita cívica a favor de la mobilitat sostenible, per contra, una part significativa dels nostres ciutadans ( que també paguen impostos) resten més desatesos i incomunicats que mai.
Cal no oblidar que el desastrós funcionament de la interconnexió ferroviària del tren convencional ( del tren social de debò), sobretot de l’eix Girona/Figueres/Portbou/Cervera/Perpinyà, pot provocar una reducció, encara més significativament injusta, d’uns serveis de transport públic que, ja en l’actualitat, funcionen molt malament . Cal saber que, a hores d’ara, només existeixen 7 trens diaris de la Renfe que arriben a Cervera i 4 trens diaris de la SNCF que arriben a Portbou .Això representa una mobilitat social desastrosa : una autèntica martirització del territori de l’Albera Marítima i, molt especialment, de Portbou i Cervera.
En síntesi, amb una inversió digna i amb molta més voluntat política, és vital activar les interconnexions ferroviàries, socials i sostenibles del tren convencional.
