La secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, ha anunciat que una família adoptarà el nadó que el passat 19 de setembre va ser trobat dins una caixa a un edifici en obres de Sant Pere Pescador. Fins ara, la nena havia estat amb una família que l’havia acollit d’urgència mentre la policia investigava sobre les causes de l’abandó.Ara bé, la secretaria de la Infància i Adolescència ha cregut convenient, després de vàries valoracions i estudis, que el nadó sigui adoptat. Per tant, a partir de la setmana vinent anirà a una nova família en règim d’acolliment preadoptiu que, si prospera correctament, es podria convertir en una adopció convencional.
Als centres de menors de la demarcació hi ha comptabilitzats 29 infants que esperen una família que els aculli. Segons dades de la secretaria de la Infància i Adolescència, del total de 195 infants que es troben en aquests centres, 29 casos són de infants que, un cop feta la valoració, s’ha resolt que la millor opció és l’acolliment temporal en una família aliena. La secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, ha reconegut que tenen problemes per trobar famílies que vulguin acollir sabent que no se’l podran quedar per sempre. Per animar les famílies, el departament portarà de l’11 al 19 d’octubre una exposició a la plaça Constitució de Girona amb informació sobre aquesta modalitat.
Segons ha justificat Pérez, a Catalunya i a la Mediterrània en general existeix ‘poca cultura d’acolliment’. Segons la secretària d’Infància i Adolescència, les famílies s’han de prendre l’acolliment com ‘un servei’ que presten ‘com a unitat familiar’ a un infant que necessita formar-se fins a la majoria d’edat o bé que cal acompanyar un temps fins que no pugui retornar amb la seva família biològica.
Si un infant ha de ser acollit o bé ha de passar a ser donat en adopció es decideix a través de vàries valoracions que es fan des de la secretaria de la Infància i Adolescència. En moltes ocasions, quan ningú de la pròpia família reclama un infant o els pares tenen algun problema i no se’n poden fer càrrec, l’infant és donat en acolliment a alguna família que s’interessa. Així mateix, aquestes famílies també han de passar un seguit de proves que determini l’estat de compromís que tenen i conèixer les seves motivacions a l’hora d’acollir.
Pérez ha reconegut que és ‘complicat’ trobar famílies que vulguin tenir acollit un menor i que, quan més gran és la criatura, més complicat és trobar una família acollidora. Durant el 2007, a la demarcació hi va haver 55 infants acollits i 38 famílies acollidores. Durant el primer semestre del 2008, els nombres han crescut i només en mig any el nombre d’infants acollits ja és de 58 i el de famílies acollidores puja a 45.
Per bé de captar més famílies interessades en aquest acolliment familiar, la secretaria de la Infància i Adolescència ha preparat una exposició que estarà a Girona del 11 al 19 d’octubre, ubicada a la plaça Constitució. A través de cinc ‘iglús’ flotants i amb una decoració atractiva pels infants, la mostra explica què cal fer per acollir un menor, quines gratificacions es té com a família i quin benefici rep l’infant. L’exposició està pensada per visitar en família i estarà oberta de les deu del matí a les vuit del vespre.
La mostra també vol expressar que qualsevol tipologia de família pot ser acollidora, ja es tracti de famílies monoparentals, amb fills o sense, unions homosexuals o parelles heterosexuals.
Diferents tipus d’acolliment
Pérez ha explicat que dins l’acolliment familiar hi ha diferents modalitats segons els requisits de cada infant. Així mateix, existeix l’acolliment d’urgència i diagnòstic que permet un infant estar-se amb una família mentre l’equip tècnic del departament fa un estudi sobre les circumstàncies que han provocat la separació de l’infant dels seus pares biològics. Normalment es tracta de nadons que no s’estan més de sis mesos amb la família acollidora.
També existeix l’acolliment de curta durada que té la finalitat de retornar aviat l’infant amb la seva família i permet les visites sovintejades entre el nen i els pares biològics. D’altra banda, hi ha el de llarga durada que s’usa quan la família biològica té problemes i l’infant es queda amb una família d’acolliment fins que es recuperin. En alguns casos, es pot superar el període de dos anys d’estància amb aquest tipus de famílies.
Altres noves modalitats són les famílies col·laboradores que acullen nens que viuen a centres durant els caps de setmana i vacances i també existeix l’acolliment especialitzat per nens que requereixen atencions especials a causa de malalties o disminucions psíquiques o físiques.
