L’exposició ‘Henri Cartier-Bresson. Fotògraf’ reuneix a Girona 126 fotografies del pare del fotoperiodisme modern i un dels noms més destacats de la història d’aquest art en el darrer segle. Les instantànies permeten apropar-se a la mirada excepcional que tenia Bresson per immortalitzar, amb la seva càmera Leika, paisatges urbans, moments històrics o retrats quotidians.
La mostra reuneix una selecció d’instantànies que abraça un període de més de 40 anys, entre els 1932 i el 1979. Segons ha destacat la representant de l’Agència Magnum Photos, Diana Saldaña, es tracta d’un llegat que combina ‘la duresa, la violència expressiva, el lirisme i la rigorositat’.
Captar la realitat fugissera en un instant precís. Aquesta és la màxima que va marcar l’obra d’Henri Cartier-Bresson (França, 1908-2004), el pare del fotoperiodisme modern. Dotat d’una mirada excepcional, que va escollir sempre l’anonimat en acció per captar el millor instant, les seves fotografies conformen un llegat de la història del darrer segle que no pot ser obviat. No en va, l’escriptor i periodista francès Pierre Assouline el va definir com a ‘l’ull d’un segle’.
Ara, amb la voluntat d’acostar la seva obra al públic, la sala d’exposicions de ‘La Caixa’ a Girona ha aplegat 126 de les seves instantànies, captades amb la càmera Leika que mai va deixar d’acompanyar-lo. La mostra reuneix una selecció que comprèn un període de més de 40 anys (entre el 1932 i el 1979) i que recull totes les vessants del seu treball. Des de paisatges urbans, passant per esdeveniments històrics i retrats (tant anònims com d’artistes).
L’exposició ‘Henri Cartier-Bresson. Fotògraf’ reuneix totes les vessants del seu treball. Els paisatges urbans hi ocupen un lloc destacat, juntament amb fotografies d’esdeveniments històrics de la segona meitat del segle XX. Entre altres, s’hi poden contemplar la coronació de Jordi VI d’Anglaterra, la visita del cardenal Pacelli a París el 1938 o la incineració de Gandhi.
Però, sobretot, el que confegeix força a l’exposició són els retrats anònims. Aquestes instantànies de Cartier-Bresson, marcades per la seva posada en escena totalment involuntària, revelen aspectes ocults de la personalitat dels seus protagonistes. I sobretot, mostren el concepte conegut com a ‘instant decisiu’ que va marcar l’obra del fotògraf francès: la sensació de fer coincidir l’ull, el cap i el cor en un gest concentrat que permet captar la realitat per sorpresa.
Com explica la representant de l’Agència Magnum Photos, Diana Saldaña, Cartier-Bresson és capaç de confegir d’importància ‘un moment efímer, centrant-se en el contingut i l’expressió dels seus protagonistes, i apropant la fotografia a aquest instant decisiu’. A més, les seves instantànies també mostren un ‘rebuig dels valors de la societat burguesa, i una actitud rebel que es mostra a partir de la dècada dels anys 30’.
De la duresa al lirisme
Serà aleshores quan el fotògraf viatjarà a països com Itàlia, l’estat espanyol o Mèxic, buscant l’univers de tot allò marginal i desproveït. ‘Amb els seus retrats de treballadors, de prostitutes i d’indigents, Bresson ens mostra una duresa expressiva que més endavant anirà desapareixent de la seva obra cap a una major depuració i lirisme’, concreta Saldaña.
Aquesta evolució, que emergirà a partir de la dècada dels 40, permet parlar d’un Bresson marcat per un ‘classicisme fotogràfic’ –com l’ha definit Saldaña- que no renunciarà a l’impacte documental. Serà aleshores quan el fotògraf recorri gran part del món i plasmi per a la posteritat l’acabament de la Segona Guerra Mundial, el final de l’Imperi xinès o la independència de l’Índia.
La mostra que es pot veure a les sales d’exposicions de ‘La Caixa’ tampoc oblida els retrats de personalitats i artistes, una faceta que Cartier-Bresson també va cultivar. A l’exposició, s’hi poden contemplar alguns dels millors exemples com els retrats d’Alberto Giacometti, Truman Capote, Jean-Paul Sartre, William Faulkner, Saul Steinberg i Henri Matisse.
La mostra ‘Henri Cartier-Bresson. Fotògraf’ es podrà veure a Girona des d’aquest divendres 26 d’octubre fins al proper 20 de gener. Per complementar-la, s’han programat conferències i un cicle de projeccions. Després, la mostra itinerarà a Tarragona i Lleida, i a altres ciutats de l’estat.
