L’Obreria de Sant Isidre i Sant Benet de Tossa ha impulsat una excavació arqueològica a l’ermita de Sant Benet que ha conclós que aquesta ermita podria ser la primera església parroquial de Tossa.
I és que les restes localitzades han permès evidenciar reformes al llarg del temps que situen en aquest indret una capella anterior a l’actual, de dimensions més reduïdes, que referma aquesta hipòtesi.
L’excavació, dirigida per Jordi Merino, es va plantejar inicialment com una intervenció que pretenia localitzar l’origen de les humitats que cobrien bona part del paviment actual. Amb els treballs duts a terme, han quedat al descobert tot un seguit de restes de diferents èpoques, paviments i estructures que expliquen les obres i reformes que ha patit l’església al llarg del temps fins arribar al primer temple, d’època medieval (Segle X), amb la certesa de poder saber de forma molt aproximada les mides reals de l’església original.
La troballa de ceràmica d’època ibèrica, així com un fragment de tegula romana descontextualitzada, permet pensar en la possible existència d’un nucli de poblament antic situat als voltants de Sant Benet. I és que el context històric parteix dels canvis produïts a partir del baix imperi romà, quan es van anar ocupant terres més allunyades de la costa, en indrets més protegits i defensables, propers als cursos d’aigua i aptes pels conreu. Un d’aquests casos seria el de l’ermita de Sant Benet, que ocuparia un indret que ja estava habitat en l’antiguitat, i per tant, amb tradició d’ocupació i potser també de culte.
Era una església feta gràcies a la pietat popular pels propis habitants del lloc. Va estar en mans laiques des del 966 (data de la donació del comte Miró) fins el 1097, després va passar a ser domini del monestir de Santa Maria de Ripoll. Sembla que al segle X ja era parròquia, però, tot i ser la primera de Tossa i aglutinar població propera, no es va formar mai un hàbitat al seu voltant. Amb la construcció de la Vila Vella a la costa i la impossibilitat de formar la vila a l’interior, l’església va perdre la parroquialitat i el conjunt de masos que hi estaven vinculats van esdevenir un veïnat. A més, amb la construcció del nou temple de Sant Vicenç, la capella va perdre protagonisme.
