Després de la cimera extraordinària de Brussel·les, del passat 23 de juny, en què es va arribar a un acord de mínims per tirar endavant un minitractat que, teòricament, substituirà la Constitució ( aturada pel rebuig de francesos i holandesos ) es pot dir que tenim una Europa més feble i més injusta : una Europa menys europeista .
La Unió Europea, com a institució supranacional amb contingut econòmic i polític, no passa per un bon moment. Sembla que en aquesta maratonia cimera del passat 23/06/07 s’han tret els elements més dogmàtics en relació amb el concepte “ultraliberal” de la lliure competència ; però això no vol dir, ni de bon tros, que s’avanci cap a una Europa més respectuosa amb la justícia social, la pluralitat lingüística i la redistribució de la riquesa . Per altra banda, les divergències importants de Polònia i Gran Bretanya per tal d’avançar cap a un projecte d’una Europa federal de debò poden accentuar la regressió; és a dir, el reforçament del poder dels estats. Aquesta dinàmica involucionista també ha estat aprofitada pel nou president de l’Estat francès, Nicolas Sarkozy, per regenerar, enfortir una França centralista , però alhora, – d’una forma molt hipòcrita – també per presumir d’europeisme de saló .
En definitiva, en la qüestió europea tenim mala peça al teler, la qual cosa pot significar el retorn regressiu – en un viatge al passat de fa quaranta anys – cap a una comunitat econòmica europea, sense cap mena de contingut polític ni social , així com sense cap mena de sensibilitat cap a les nacions sense estat, amb cultura i llengua pròpia , com és el cas de Catalunya .
JOSEP M.LOSTE i ROMERO
ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM
