Un 60,9% dels catalans es confessen insatisfets de la situació política i econòmica actuals. Aquesta dada marcarà sens dubte la precampanya,la campanya i les properes eleccions del mes de març: però hauria de ser considerada com una alarma més enllà dels resultats electorals.Una alarma de tipus social, un símptoma de malaltia greu, possiblement irreversible, atès que sens dubte ja ha afectat l’estat anímic d’una part molt important de la població .
També cal tenir molt present que aquesta insatisfacció política és quelcom estructural format per raons molt complexes i sofisticades . Hem de saber que una d’aquestes raons profundes és una estratègia, de divisió i desmoralització, per part de Madrid, dels qui pretenem albirar la sobirania plena i, sobretot, que tenim un horitzó clar de futur – social i nacional – davant d’una societat afeblida i adormida . Sobre aquest punt cal tenir en compte les paraules de la magnífica escriptora d’Alcoi, Isabel Clara Simó, quan diu “ Que les burles, els insults, les amenaces i les campanyes no ens facin desistir en la nostra lluita per la construcció nacional, perquè sabem que seran monstruoses i brutals “
