La irrupció de les noves tecnologies ha accelerat una tendència globalitzadora que ens manté interconnectats a només un clic. De la mateixa manera que a hores d’ara interactuar amb un usuari ubicat a la punta més remota del món esdevé un tràmit, també ho pot ser el fet d’esbrinar, minut a minut, les diferents seqüències d’un viatge viscut per una tercera persona. Aquest és, precisament, el cas d’en Bruno Pérez Juncà (1969), un viatger d’aquells apassionats que des d’ahir i fins dijous que ve relatarà la seva experiència itinerant a Israel, país on hi ha aterrat conjuntament amb un grup d’una quarantena de catalans per seguir una ruta de peregrinació cristiana de Galilea fins a Jerusalem. I és que en Bruno, natural de Castelló d’Empúries i especialista en seguretat informàtica, es defineix com un vertader enamorat d’aquest país ubicat a l’Orient Mitjà, terra que ja ha trepitjat en diverses ocasions.
En aquest cas, la pàgina web www.visita-israel.com és l’encarregada de recopilar les vivències del castelloní. Mitjançant una narració a temps real i el feedback de les xarxes socials, l’empordanès aprofita aquest espai a la Xarxa per respondre els dubtes que puguin anar sorgint entre els lectors i difondre, d’aquesta manera, les essències d’un territori que ell defineix com “un lloc extraordinari”.
A Israel, tant en Bruno com el seu grup estan dirigits per guies oficials provinents del propi Ministeri de Turisme. Aquests professionals, sota la direcció tècnica de l’agència barcelonina Ruth Travel, s’encarreguen de les rutes nocturnes, mentre que en Bruno adquireix la faceta de guia quan s’enfilen les estrelles, quan “es descobreixen coses que els guies no t’ensenyen”, diu. “Més que de guia el que faig és organitzar el viatge. L’experiència t’ajuda a preparar recorreguts més optimitzats i totalment diferents, fora de les propostes que et pot vendre qualsevol agència. Precisament, n’he preparat un altre de cara a finals de gener, un viatge de nou dies per Israel i Jordània exageradament especial”.
Aquest entusiasme aventurer l’ha fet respirar els ambients de molts paisatges, tot i que reconeix que “el món és molt gran”. Ha visitat països antagònics com el Japó, Senegal o els Estats Units, a més d’haver recorregut tot Europa de dalt a baix. “On més m’agrada estar és als aeroports, quan veig les pantalles informatives dels vols em venen ganes d’agafar tots els avions”, explica.
Com neix aquesta idea?
Bruno Pérez. Recordo que la meva germana i la meva mare sempre que em trucaven no em preguntaven mai “com estava”, sinó “on estava”. El fet de començar a venir a Terra Santa provocava que la gent patís, i tenint en compte que treballo amb les noves tecnologies vaig considerar que seria una bona oportunitat emetre la meva posició GPS perquè la gent pogués saber on estic a cada moment.
D’altra banda, malauradament també conec persones que no poden viatjar per diverses circumstàncies, i d’aquesta manera els hi faig viure aquests viatges. Tot el que explico és per a aquestes persones que no ens poden acompanyar mai.
Aquest és el teu primer viatge retransmès?
B.P. No. El primer que va comptar amb una retransmissió per web a temps real va ser un viatge que vaig fer al Japó. Sí que és cert que abans s’havien fet uns primers tastets en un altre viatge aquí a Israel, però no passava de ser un blog. El que realment tenia tots els elements integrats va ser el del Japó.
A partir d’ara, tens l’objectiu de compartir cada viatge que facis?
B.P. Sí, l’objectiu és que cada viatge que faci es pugui compartir al màxim. Per un costat ho vull fer per aproximar aquests llocs a totes aquelles persones que no els poden visitar, i per l’altre per resoldre dubtes a totes aquelles persones que volen visitar un país determinat. Sempre és bo saber que algú hi ha anat abans que tu i així poder-li fer preguntes, és una bona manera de tenir informació fidedigne i de primera mà.
Per què Israel, novament?
B.P. Estic acompanyant a un grup i aquest sistema de retransmissió dóna molta seguretat als familiars, que poden veure en tot moment què estem fent. I això que encara no hem començat les emissions en directe, que sí farem quan arribem a la zona de Jerusalem.
Què et sedueix d’aquest país?
B.P. És un país que realment sedueix, sí. No es tracta d’un viatge normal i corrent. La majoria de nosaltres hem estat criats sota la religió cristiana, jo mateix em declaro cristià, i el fet d’haver participat durant molts anys a la Passió de Sant Climent em va generar moltes ganes de venir fins aquí i veure aquesta terra. Quan vaig arribar-hi per primera vegada ja vaig quedar meravellat, i no només de la part de la fe, on cadascú en treu les seves pròpies conclusions, sinó també de tot el que envolta el judaisme i de la convivència entre cultures.
Una multiculturalitat que també deriva en un conflicte araboisraelià.
B.P. Malauradament crec que és un conflicte en el qual tothom, gratuïtament, es permet opinar. Quan vaig venir aquí la primera vegada en tenia una visió. Quan vaig venir per segon cop en vaig tenir una altra, i així successivament durant la resta de viatges. Sincerament, crec que aquest conflicte és només seu i són ells qui ho han de solucionar, però sí que m’agradaria que tota aquella gent que volgués parlar-ne primer de tot visités el país un parell de vegades i pogués viure la realitat dels dos pobles, no només d’un.
Viure la realitat d’un lloc significa deixar de ser turista i convertir-se en viatger?
B.P. Exacte, una cosa és ser un turista i una altra de ben diferent és ser un viatger. Jo em considero d’aquest segon grup; per mi un viatger és una persona que realment s’integra i vol conèixer el país i la seva gent. El turista és aquell qui es conforma amb veure les quatre coses típiques d’un lloc, aquell qui vol menjar com a casa i dormir com a casa.
