Més enllà del finançament, que és bàsic per a tots els ciutadans perquè l’espoli fiscal s’ha duplicat en els darrers 10 anys, aquí tenim un problema de decisió política: patim un conflicte/ contenciós de caire sobiranista. Cal tenir molt present que qüestions tan cíviques i socials com les seleccions esportives internacionals, l’oficialitat del català a la Unió Europea o la gestió de tots els transports són uns exemples molt clars de demandes, molt majoritàries, de la societat catalana, però que , malauradament, l’àmbit de decisió es troba molt lluny de Catalunya i, en què , les nostres institucions i el nostre govern resten impotents per aconseguir-les. A banda d’això, encara és més greu que l’Estat espanyol, la seva superestructura més enllà del partit que governi La Moncloa, intenti trencar els pactes que ha signat amb Catalunya ( l’Estatut en seria un cas paradigmàtic ) o no descansi per “laminar” les competències ja transferides a la Generalitat.Aquesta situació, amb la gran amenaça de fons del Tribunal Constitucional, ens porta a una crisi de legitimitat política.
UN CONTENCIÓS DE CAIRE SOBIRANISTA.
