Hi ha uns veïns de la plaça Empúries de Girona que porten tres anys enviant la seva queixa a l’Ajuntament però els conflictes continuen i ja fa temps que no reben respostes dels responsables municipals. En el Pla n’he parlat almenys en tres ocasions, i sempre n’he obtingut les mateixes respostes vagues. En el darrer ple vaig preguntar per la situació d’un prostíbul que causa reiterades molèsties als veïns de la zona, i se’m va respondre que de seguida s’actuaria. No és cert: els veïns em confirmen que fa anys que reclamen actuacions municipals, sense resultat.
Avui llegeixo que l’Ajuntament és incapaç d’atendre la petició d’instal·lar una barana al carrer Caputxins, com se li demana des de 2009. La llista de les desatencions és llarga. El canvi és trencar amb aquesta rutina i aquesta manera de fer, molt característica dels qui porten 32 anys manant i fent i desfent a la ciutat. No només trencar amb aquesta manera de fer sinó desautoritzar-la públicament.
Escoltar i atendre és el que vam fer ahir a la vela de Sant Jordi que des de CiU vam instal·lar a la plaça Catalunya. Des de fa tres anys oferim planter –enguany eren maduixes– a canvi d’una butlleta amb les dades personals; fa temps que no volem vendre roses, per evitar fer la competència als qui ho fan per recaptar diners per a les activitats socials que duen a terme i als qui s’hi dediquen professionalment. Vam recollir un grapat impressionant de butlletes amb gent disposada a rebre informació de les nostres activitats i propostes, a més de gaudir de la visita de molta gent de la resta del país que va venir a visitar la ciutat. Un dels qui vaig tenir l’ocasió de saludar va ser en Josep Maria Espinàs, al qual conec des de fa anys, que em va confessar que aquell era el seu primer Sant Jordi gironí.
Escoltar i atendre és el que s’ha de fer a l’Ajuntament a partir del 22 de maig. Fins ara això no s’ha fet bé, i no ha estat pas per manca d’oportunitats, ni de suports polítics: 17 regidors al govern municipal contra 8 de l’oposició. I això ha de canviar.
