Com se sap, les dues grans aportacions de Joan Saura al debat de l’Estatut van ser el famós bus de l’Estatut i encarregar un estudi al magistrat del Tribunal Constitucional Pablo Pérez Tremps, el qual ens pot costar ara l’Estatut sencer. Sembla mentida que amb un currículum tan espectacular hagi ascendit a la superconselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. I més ara que està a favor de les drogues.
Potser cal recordar també que el Govern ja va engreixar per la via dels estudis alguns destacats membres del Consell Consultiu, el president del qual, Joaquín Tornos, va acabar plegant per haver cobrat també del departament del senyor Saura.
La veritat és que jo crec poc en la justícia des que el Suprem va tombar el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). Un altre exemple, a més de l’opa, de l’encertada gestió de José Montilla al capdavant del Ministeri d’Indústria, perquè aleshores no es van raonar prou bé els motius del trasllat en el decret corresponent.
Però que l’Estatut difícilment passarà pel sedàs del Constitucional -amb Pérez Tremps o sense- no és cap secret. Encara recordo que un dels arguments de Josep Antoni Duran i Lleida per votar sí era perquè el Constitucional no el pogués retallar després.
A més, ahir mirava la composició dels membres del tribunal i vaig quedar esgarrifat. Si la defensa del text ha de dependre de dos juristes de tant presitigi com Pasqual Sala i Eugeni Gay, ambdós degudament recompensats amb una cadira al Constitucional en agraïment als serveis prestats, ho tenim clar. No en quedarà res.
*Xavier Rius
