Estem a les portes d’un canvi de cicle a tots nivells. Fa moltes setmanes que sentim a parlar de les eleccions nord-americanes, de qui serà el substitut de George Bush. El fet de que un dels candidats sigui negre, ha disparat les alarmes i ha afavorit el debat de si un negre ha de ser o no, president dels EUA.
Sigui qui sigui el guanyador demà, el que és segur és que d’aquesta forma tot l’univers canvia.
Fins ara estàvem tots molt acostumats a les inadequades paraules de Bush, a les seves irreflexives actuacions, i al seu afany de protagonisme. Tots aquests punts negatius, han propiciat que molts punts del mon a dia d’avui estiguin en guerra, que molts països no es parlin i hagin perdut la diplomàcia, i que el mon en general estigui immers en una important crisi financera. Algú dirà, és difícil no que tot això ho hagi pogut crear una sola persona?
George Bush ara marxa, però amb la seva sortida arriba el pitjor del seu llegat.
Com abans he comentat, les eleccions d’aquesta setmana marcaran un pas important en la direcció que a partir d’ara agafarà el mon sencer. Més enllà de les polítiques socials, lingüístiques o d’habitatge que evidentment cada país té els seus problemes i els seus interessos, el pròxim president dels EUA tindrà a les seves mans que nosaltres sortim d’una crisi cada dia més negre, que el preu del petroli baixi, que les guerres s’acabin i que anar pel carrer sigui cada dia més segur.
Vulguem o no, totes aquestes decisions estan a les mans d’un grapat de milers de persones, que des de la distància, son els nostres ambaixadors.
