Túnel de Bracons.

Ja em perdonaran els que estan en contra del Túnel de Bracons, però el dia 28 hi vaig passar i em va semblar una meravella. No sempre haig d’escriure crítiques negatives, ja ho veuen.
Vaig anar seguint per l’autovia C-17 i, bastant més amunt de la sortida cap a Vic, hi ha uns indicadors que, passant pel terme de Torelló, menen, gairebé sense adonar-te’n, a la C-37 que és la carretera que passa pel Túnel de Bracons i altres túnels preciosos, amb una colla de viaductes que dóna goig de passar-hi.

Amb un tres i no res vaig ser a Olot! Cosa que abans, havent de passar per dintre de Vic i de Manlleu per anar a cercar la carretera de Santa Maria de Corcó, Cantonigros, Pruit, Rupit i mil i un revolts,costava Déu i ajut per anar de Vic a Olot.

Pensin que hi vaig anar expressament. Jo visc a Sabadell. Però quan s’inaugura una obra viària d’aquestes característiques, tard o d’hora m’hi arribo per veure-la, tal qual vaig fer quan es va inaugurar el Túnel de Portbou o com es digui però vostès ja m’entenen, que per cert no m’agrada gens; el trobo massa amunt i curt. Hi els dic amb tota sinceritat, que va pagar la pena el viatge Torelló-Olot.

Aquest món hi ha persones per a tot. Fins i tot per a protestar, jo una d’elles. Però, sincerament, amb aquesta obra que s’ha fet amb el Túnel de Bracons i altres túnels no tant llargs però si meravellosos igual que el llarg,així com uns quants viaductes, crec que que els queixosos de torn aquesta vegada no els assisteix la raó i jo aprovo l’obra al cent per cent. Agafin el cotxe, vagin de Vic a Olot per l’antiga carretera i tornin després per la C-37. Ja me’n sabran donar raó.