Quan es compleixen tres anys de la mort del fotoperiodista Joaquim Robert i Ruiz, Blanes encara recorda el que va ser un dels grans retratistes de la vida social, cultural i política del municipi, però també de la Costa Brava. Cronista gràfic de la costa gironina dels anys 60 i 70, Robert queda en el record dels seus coneguts pels seus detalls i la gran implicació en tots el que feia, com la fotografia i la vela, de la que també n'era un apassionat.
Nascut l'any 36 fill d'una família benestant de comerciants i fabricants de Blanes, Robert es va interessar de seguida per la tècnica i la comunicació, desenvolupant gust per la fotografia, el cinema, i més tard la ràdio com a radioaficionat amb el distintiu EA3AKW.
Va ser un dels fundadors de l'Associació Fotogràfica i Cinematogràfica (AFIC) durant la dècada dels 60 i va col·laborar com a fotoperiodista amb mitjans nacionals i internacionals com l'agència de notícies Efe, Los Sitios, La Vanguardia, el Noticiero Universal i l'edició Costa Brava del diari francès L'Independent. Darrerament, col·laborava activament amb el digital Girona Notícies.
Va donar el seu fons documental, integrat per unes 5.000 instantànies, a l'Arxiu de Blanes, on es pot consultar. Amb part del material l'any 2004 l'Arxiu Municipal li va dedicar una exposició titulada Fotoperiodisme i Societat a la costa Brava. El Blanes de Joaquim Robert (1960-1975), que es complementava amb un audiovisual on es podien veure pel·lícules realitzades per Joaquim Robert, tant de ficció com de l'època.
A través de l'objectiu de la càmera, va ser testimoni dels fets més rellevants de la vida a la Costa Brava, i no es perdia ni un dels esdeveniments que tenien lloc a 
Blanes. Així el recorda la seva filla, Fina Robert, "sempre amb la càmera a les mans i sempre amunt i avall per arribar a tot arreu". "Ni en els últims temps va deixar de fotografiar. El darrer any, ja molt malalt i havent perdut molt pes, sortia igualment amb la càmera i tots els estris, que pesaven molt", rememora la seva filla, que enumera com un dels seus darrers reportatges el que va fer durant l'homenatge a la vellesa a Blanes.
"Era una persona molt estimada al poble, i quan la gent sap que sóc la seva filla, encara me'n diu coses, perquè tothom el veia sempre fent fotografies i estava molt present en la vida de Blanes", recorda Fina Robert, que afegeix que ara es pot visitar una exposició sobre la Penya Barcelonista de Blanes en què el seu pare hi apareix, perquè va ser president de l'entitat.
"S'implicava al cent per cent en tot el que feia, era molt detallista i agraït", destaca la filla. La seva mare i esposa de Robert, Finita Valent, afegeix que el té ben present en el seu dia a dia gràcies a les fotografies que l'embolcallen a casa.
L'actual presidenta d'AFIC, Glòria Sànchez, en té un record similar, sempre amb la càmera a punt per a disparar la millor fotografia. "Tenia molt ben controlada l'agenda de tots els actes que es feien a Blanes i te'l trobaves a tot arreu, sempre amb la càmera penjada per seguir tota l'activitat i enganxar sempre el millor moment", recorda. "Sempre li agradava explicar que esperava que arribés el bon moment per fer la foto, ell era de la vella escola, quan els rodets anaven més escassos que ara i havies d'aprofitar l'instant", assegura amb un somriure.
El responsable de protecció civil de Blanes, Josep Lluís Pouy, defineix Robert com "una persona especial, d'aquelles que per molt que passi segueix present", un home de detalls, diu, que es feia apreciar. Pouy va conèixer el fotoperiodista tant en la vessant personal, perquè formava part de la banda de música del Col·legi de Santa Maria de Blanes, de la qual també n'era membre el fill de Robert, i també en l'apartat professional, com a reporter. "La primera vegada que el vaig conèixer va ser com a pare d'un company, sempre amb la càmera penjada al coll, que ens va acompanyar i immortalitzar en molts viatges", explica. "Després, el vaig tractar molt ja com a reporter, en la faceta professional, perquè ens seguia moltíssim i ens ajudava a potenciar la nostra tasca de protecció civil", declara.
Com a fotoperiodista, explica, tenia molts detalls que el feien entranyable. "Ell sabia que jo conservo tota la informació que surt en matèria de protecció civil i cada vegada que ens feia una entrevista o reportatge, venia al cap de pocs dies a dur-me un recull de fotografies", somriu. "Era un detall que jo apreciava moltíssim, i em feia pensar que no havia quedat només en una cosa professional", indica.
Per la seva banda, Susanna Bordas, gerent de la impremta Printcopi, va conèixer a Robert quan treballava en una impremta i ell li portava fotografies per algunes revistes que s'hi maquetaven, un cop ella va obrir el seu propi negoci, la relació es va mantenir. "Venia sovint a les tardes i s'asseia a xerrar amb nosaltres, com sempre havíem fet", declara. "Sempre tenia detalls amb tothom, si estava content sempre portava algun detallet, era molt de la broma, però amb segons qui també rondinava", bromeja. "Amb nosaltres, però, sempre era alegre i ens explicava coses del poble", evoca.
La vela, l'altra passió
També en conserva molt bon record en Xavi Manresa, amic i propietari del Tall, una botiga de productes selectes a Blanes que els va unir. "Ens vam conèixer fa uns deu anys, quan jo vaig muntar la botiga, i ell 
venia com a client perquè li agradava menjar bé. Ens vam anar fent amics perquè sempre que voltava ens venia a fer fotografies i després ens les portava, perquè sempre cuidava els detalls", recorda. "Era molt considerat amb tothom, es preocupava que la gent estigués bé", assegura, i a tall d'exemple, explica que durant la nevada del març del 2008, no va parar fins a assegurar-se que les dependentes de la botiga podien tornar a casa sanes i estàlvies. "Era una persona que es feia estimar molt, d'aquelles que passen els anys i encara te'n recordes d'ell, quan veus la seva dona pel carrer o la seva filla, encara et ve un somriure per ell", afirma.
Manresa explica, a més, que va ser Joaquim Robert qui el va introduir en el món de la vela, l'altra gran afició del blanenc, a banda de la fotografia. Durant dues dècades va ser jutge de regates al Club de Vela Blanes, que li va retre un homenatge un any abans de morir. "Sempre em deia que portés els meus fills al club i al final, després de molt insistir li vaig fer cas i va agafar molta estima als nens, els feia fotos quan entrenaven des del balcó de casa", explica amb un somriure. "Quan a mi em van fer comodoro, per ell va ser una il·lusió molt gran, perquè quan vaig començar no sabia ni que era una vela i va ser ell qui em va ensenyar a ser navegant", diu.
Qui també va aprendre de Robert va ser el secretari del Club de Vela de Blanes, José Luis Yubero. "Va ser com un segon pare per mi, em va ensenyar tot el que sé del món de la nàutica", indica. "Era una persona amb un caràcter molt fort, però molt divertida i amb moltes ganes d'ensenyar, sempre volia estar al peu del canó i tenir-ho tot controlat perquè no fallés res", apunta. "Sabia inculcar molt bé l'amor pel mar, sobretot en els més petits, sempre tenia una paraula per a ells i tot el que sabia els ho transmetia", declara Yubero. "Sé que a la casa hi ha molta gent que encara el recorda i jo a nivell personal encara noto el buit, sempre que sortim a fer una regata tinc un record per ell", conclou.
A més de la fotografia i la nàutica, Robert també es va bolcar en el món de la ràdio. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Radioafeccionats de Blanes, de la qual en va ser un membre destacat durant 25 anys. Gràcies a la seva experiència radiofònica, va exercir com a corresponsal local de Ràdio Miramar de Barcelona.
.gif){kind=spacer}
Imatges de Vídeo gravades per Joaquim Robert
.gif){kind=spacer}
