Ciutadans-Partit de la Ciutadania és un partit compromès amb les noves idees i les noves formes de fer política, és un partit que ideològicament es nodreix del liberalisme progressista i del socialisme democràtic el programa d’acció política del qual es sustenta en valors com la llibertat, la igualtat, la unió, la convivència i l’estat de dret. Valgui l’anterior com introducció per a entendre quant de mala educació, per no dir quelcom més gruixut, hi ha en les dues agressions que la seu de Ciutadans a Girona ha sofert immediatament després de la seva inauguració pel president del partit i diputat en el Parlament de Catalunya Albert Rivera.
La democràcia s’ha de defensar tots els dies perquè no fer-ho suposa deixar lliure un espai que s’omple amb facilitat amb la violència i l’actitud profundament antidemocràtica d’aquells que fins i tot aparentant altra cosa confien a implementar una ideologia autoritària contra els qui no pensen com ells. Tots aquells que utilitzen la violència en la defensa de les seves idees en societats avançades no han entès que el temps de les pedres i els pals ja passà, ens proposen en realitat una involució perquè no són capaces d’articular propostes transformadores. Condemnar aquest tipus d’agressions és donar suport explícitament a la democràcia i la convivència, no fer-ho és deixar la porta oberta a que aquesta violència entri també en la casa de tots, per això des de Ciutadans no entenem com els partit polítics catalans han mirat per un altre costat davant els atacs a les oficines de Ciutadans a Girona.
Crec que tenim un problema amb l’educació dels nostres fills, de vegades penso que no fem prou com societat per a impedir la intolerància i que aquesta es transformi en violència cap als que no pensen igual, imaginar a algú amb una pedra en la mà dóna calfreds quan davant tens a l’altre desarmat. Aquesta imatge em recorda a l’escena final de “ La lengua de las mariposas”; el defensor de la llibertat d’expressió, de la idea de la pròpia experiència com forma d’accés al coneixement, de la cultura com camí cap a la llibertat personal i l’observació de la naturalesa com despertar dels sentits dels xavals.., com a aquest mestre se li claven en el cor els insults del nen i rep una pedrada d’incomprensió.
