Tercer concert de 16è Festival Nits de Jazz a Platja d’Aro demà divendres 25 de juliol a la Platja Gran – Cavall Bernat (23 h) amb l’actuació de la Jamborre Big Latin Band, que sota la direcció de Ramón Escalé. La llegendària figura del músic gironí Xavier Cugat i les seves orquestres, dominada pel glamour i les excentricitats del Hollywood més exuberant, han inspirat el repertori d’arrel afrocubana de la formació. La seva residència mensual a la prestigiosa sala Jamboree de Barcelona els ha impulsat fins als escenaris dels principals festivals d’arreu d’Europa.
Enguany les Nits de Jazz estrenen imatge gràfica i web pròpia (www.nitsdejazz.com) amb tota la informació detallada en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglès- d’un cartell, que més enllà del concert de demà i de les dues primeres propostes del cicle -Antonio Amenduni & Dick Them Trio, i Sant Andreu Jazz Band- el completen cinc actuacions més: Big Mama & Taller de Músics All Stars (2 d’agost); Barcelona Jazz Orquestra & BCN Lindyhopers (9 d’agost); The American Spiritual Ensemble (16 d’agost); Orrin Evans Trio (23 d’agost); i Shakin’All (30 d’agost). S’hi esperen els 20.000 espectadors d’edicions anteriors, xifra que consolida el festival com una de les propostes més fresques, dinàmiques, de qualitat i amb èxit de públic a l’estiu de la Costa Brava. De bell nou, la gratuïtat de la proposta inclou també el servei de 1.000 cadires per al públic assistent.
Després d’una dècada i mitja ininterrompuda de programació -es va iniciar modestament amb dues actuacions l’estiu de 1998-, acredita avui més de 100 concerts. Tot i el seu creixement i consolidació, el festival no ha perdut el seus trets d’identitat, ans al contrari, els ha consolidat i potenciat. Una proposta gratuïta (obert a tots els públics), en un espai molt concret (a la fresca de la Platja Gran, arran de mar), que aposta per artistes i formacions del jazz català (La Vella Dixieland, Llibert Fortuny, Ignasi Terraza, Laura Simó, Raynold Colom, Andrea Motis, etc.), obert als estils musicals que fan frontera amb el jazz (gospel, swing, ragtime, New Orleans…), i que genera un públic heterogeni, agraït i fidel.
