TENIM A CATALUNYA UN SENYOR JOHN HOWARD?.

Per fi un que és capaç de parlar clar, sense falsedats ni hipocresies i pensant en el seu poble!: SYDNEY, maig 23, 2008 (Sun Estafis).El primer ministre australià, John Howard, va dir el dimecres als musulmans que vulguin viure sota la Saharià islàmica que marxin d’Austràlia; en uns moments que el govern es troba aïllant a possibles grups radicals que podrien en un futur llançar atacs terroristes contra el poble d’aquesta illa continent. Així mateix, Howard va despertar la fúria d’alguns musulmans australians quan va dir que ha donat tot el seu suport a les agències de contra intel•ligència australianes perquè espiïn per totes i cadascuna de les mesquites que hi ha a la nació. «Els qui han d’adaptar-se a l’arribar a un nou país són els immigrants, no els australians!» Va expressar amb fermesa el mandatari. «I si no els agrada, que se’n vagin». «Estic fart de que aquesta nació sempre s’estigui preocupant de no ofendre a altres cultures o a altres individus.

Des de l’atac terrorista a Bali, hem experimentat un increment de patriotisme entre els australians. La nostra cultura s’ha desenvolupat sobre segles de lluites, proves i victòries de milions d’homes i dones que van venir aquí a la recerca de la llibertat», va agregar Howard. «Aquí parlem anglès fonamentalment», va dir el primer ministre en un moment del seu enèrgic discurs. «No parlem àrab, xinès, espanyol, rus, japonès ni cap altra llengua. Per tant, si els immigrants volen convertir-se en part d’aquesta societat, que aprenguin el nostre idioma!» El mandatari va continuar dient que la majoria dels australians són cristians. «Això no és un ala política ni un joc polític. Es tracta d’una realitat. Es tracta d’homes i dones d’ascendència cristiana que van fundar aquesta nació basant-se en principis cristians, la qual cosa està ben documentada en tots els nostres llibres. Per tant, és completament adequat demostrar la nostra creença a les parets de les nostres escoles.

Si Crist els ofèn, llavors els suggereixo que busquin en una altra part del món per a viure-hi, perquè Déu i Jesucrist són part de la nostra cultura». «Tolerarem les vostres creences, però tindreu que acceptar primer les nostres per a poder viure en harmonia i pau al costat de nosaltres», va advertir Howard. «Aquest és el nostre país, la nostra pàtria, i aquestes són els nostres costums i estil de vida. Permetrem a tots que gaudiu de tot el que sigui nostre, però quan deixeu de queixar-vos, de ploriquejar i de protestar contra la nostra bandera, la nostra llengua, el nostre compromís nacionalista, les nostres creences cristianes o la nostra manera de vida. Us recomano encaridament que aprofiteu la gran oportunitat de llibertat que teniu a Austràlia. Aquí teniu el dret d’anar-vos-en on més us convingui!» «A qui no els agradi com vivim els australians», va prosseguir Howard, «teniu la llibertat de marxar-ne». «Nosaltres no us hem obligat a venir. Vostès van demanar emigrar aquí, així que ja és hora que acceptin al país que els va acollir».

Si estàs d’acord amb el primer ministre australià, fes-ho circular pel món. Les idees dels grans homes han de divulgar-se.Ara ens mancaria trobar a Catalunya un Primer Ministre català amb un bon parell de «dellonses», que tingués les idees tan clares i les expressés públicament, tal com va fer el Primer Ministre australià, el senyor John Howard.