Des del moment que la societat ha de lluitar contra l’especulació , l’ explotació , i perquè els seus drets siguin reconeguts i respectats arreu, crec que en segle XX. i el que portem del XXI, això no progressat en positiu, tota vegada que el procés econòmic mostra una falsa realitat que es manifesta en que el ric cada dia és més ric , i el pobre cada dia esta mes endeutat, això vol dir mes hipotecat, amb la gravetat de que s’ha passat dels deu anys , als trenta en qüestió de un dos anys de eufòria , manipulada per els dotze grans capitalistes que manipulen els fils del planeta, però que no fan res per apaivagar la fam.
Aquest pròleg , em porta a fer una reflexió de com evoluciona aquest nou element de vida que jo qualificaria , com a “Cicle Cultural”, ja que tant el govern com les administracions , ens volen imposar allò que ells anomenen la cultura de l’aigua , la cultura del vi, la cultura viària , la cultura social , la cultura gastronòmica , i tot un reguitzell de cultures que a mi em sembla que es poden incloure en una sola , que podria ser la cultura del sentit comú i el respecta.
Faig aquesta reflexió , impulsat per la sensació de solitud i d’impotència , en aquests moments de gran preocupació per la manca d’aigua als embassaments de Catalunya, i per les greus acusacions i opinions per part de tothom per a tothom i d’arreu; tant es així que crec que tenim mala tela al teler , quan les Associacions de veïns estan reclamant que es penalitzi a qui malgasti aigua , lo qual a mi em costa molt de definir aquest comportament, perquè una majoria de ciutadans paguen fins i tot la que no consumeixen.
En molts del meus comentaris he remarcat que soc conscient de que no estic en possessió de tota la veritat ni de tota la raó, però no m’ha d’impedir exposar el meu criteri en aquests moments , sobre el tema de l’aigua; a part de reiterar i fer alçaprem en la necessitat de que s’ha d’invertir en noves construccions per captar i retenir les aigües plujanes , voldria suggerir a les Associacions de Veïns , i a totes les institucions , que instin al govern , perquè en els nous projectes que son sobre la taula i per els futurs ,per la construcció d’habitatge protegit , igual que per les noves construccions i polígons industrials , sigui d’obligat compliment aplicar un sistema d’aprofitament de les aigües plujanes i la corresponent distribució per el consum de neteja , rec i banys.
Crec que aquest fals progrés que ha eliminat el comerç familiar afavorint en gran manera els grans espais comercials, que al meu entendre ,ja no te sentit que les plantes baixes del edificis es destinin a petits locals comercials , i que es tindria de potenciar “la nova cultura de que el seu destí fossin aparcaments “, i els soterranis destinats per a cisternes, que de ben segur el planeta ens ho agrairà, i l’economia del país també en pot sortir beneficiada.
