La recent sentència del Tribunal Suprem, en la qual es rebutja l’ordre del ministeri d’Educació de passar a segon de batxillerat amb quatre assignatures de primer suspeses, suposa una mica més que una garrotada judicial al Govern: és una acusació en tota regla, de part de les causes del fracàs escolar que s’abat sobre la joventut espanyola com una plaga bíblica, tal vegada sigui aquesta una de les causes del canvi de titular en el ministeri. Per descomptat hi ha moltes altres causes, com la deficient formació que s’arrossega des de l’ESO, la desmoralització dels professors, la indisciplina dels alumnes i, per ventura per sobre de tot, la progressiva destrucció dels llaços afectius en el sí de moltes famílies.
Si a això s’afegeix l’absència de la més mínima reflexió sobre el sentit de la vida, ja tindríem un quadre més complet del fracàs escolar. Això no vol dir que no existeixi una joventut sana i responsable, que estudia i s’esforça, i que, desgraciadament, amb successos com el de Pozuelos davant la opinió pública queda relegada a tercer pla. Siguin benvingudes iniciatives com la de la Comunitat de Madrid i el reforç en l’autoritat del professorat.
