El proper dijous 12 de gener, a les 19.00 h, tindrà lloc, al Museu de l’Empordà de Figueres, la presentació del número 270 de la Revista de Girona, encapçalat pel dossier “Els Santos Torroella. Ángeles, la pintora, i Rafael, l’intel·lectual”.
El dossier fa una aproximació exhaustiva a la vida i al llegat artístic i intel·lectual dels germans portbouencs Ángeles i Rafael Santos Torroella, pintora i historiador de l’art i poeta, respectivament, que han esdevingut dos dels personatges més representatius de la generació d’intel·lectuals i artistes de la postguerra a Catalunya.
Aquest número 270 de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines: es parla dels veïns de Gualta, de Associació Àkan (un projecte d’interès social i humanitari), es biografia Jaume Curbet i Néstor Sanchiz, un dels millors modelistes navals del món, es recorda la discoteca de cala Montgó Marokko, i s’analitza l’obra de l’artista Pere Noguera. També conté una entrevista a Lluís Armengol, l’advocat més gran en actiu, un reportatge sobre la beca Riera Gubau per a estudiants de la Selva, i un altre sobre territori dedicat a alguns exemples de recuperació dels espais urbans vinculats als rius gironins, entre d’altres.
La presentació de la Revista de Girona serà a càrrec d’Antoni Solà, diputat delegat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona, d’Anna Capella, coordinadora del dossier i directora del Museu de l’Empordà, i de Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona. A més, l’historiador i crític d’art Josep Casamartina, autor d’un dels textos que compon el dossier, serà l’encarregat d’interpretar i contextualitzar el contingut del conjunt dels reportatges.
Els Santos Torroella. Ángeles, la pintora, i Rafael, l’intel·lectual
El dossier es compon de cinc reportatges escrits pels historiadors i crítics d’art Josep Casamartina, Jaume Vidal i Ricard Mas, i pel periodista Josep Playà, sota la coordinació d’Anna Capella, historiadora de l’art i directora del Museu de l’Empordà de Figueres.
L’objectiu és donar a conèixer els germans Santos Torroella a través de l’anàlisi que en fan alguns historiadors i crítics d’art i de l’experiència viscuda per algunes persones que van treballar a prop seu, com Ricard Mas o Jaume Vidal.
Els reportatges del dossier
Amb “El meteor Angelita”, Josep Casamartina explica la trajectòria humana i artística d’Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911), i com va evolucionar, tant la seva creació artística com el reconeixement que en va fer la crítica, fins a acabar incloent-la “com a part de la història de l’art propi”.
Amb 16 anys va començar a pintar, i al cap de poc més d’un any ja va aconseguir el reconeixement unànime a Madrid i Valladolid, ciutat on llavors vivia amb la seva família. Anna Capella explica en el text que encapçala el dossier que “Ramon Gómez de la Serna, Ernesto Giménez Caballero o José María de Cosillo […] la van situar al bell cim dels moviments artístics d’avantguarda dels anys 30 a l’Estat espanyol, fins i tot en l’àmbit internacional, al costat de Maruja Mallo, Remedios Varo i Olga Sacharoff”.
D’altra banda, Jaume Vidal fa una aproximació sintètica a la biografia intel·lectual de Rafael Santos Torroella (1914-2002) amb l’article “La filosofia del cor o la recerca del que hi ha darrere les coses”. Segons el crític, Santos Torroella “va representar un model renovat de l’ideal humanístic”, tot i que ell “se sentia fonamentalment poeta”.
La seva trajectòria està lligada a la situació social i política de la postguerra; “formava part d’una generació per la qual la cultura té un valor ètic o moral“, i per això d’aquí, segons Vidal, “la seva necessitat de construir un espai més enllà de l’escriptura”. Va iniciar l’aventura editorial de Cobalto, va participar amb l’Escuela Altamira, a la Triennal de Milà, als congressos de poesia, i va desenvolupar una important tasca com a crític i historiador de l’art, de manera que va ser, “juntament amb Eduard Cirlot i Alexandre Cirici, una de les plomes més importants de la segona meitat del segle xx”.
A “L’accent portbouenc dels Torroella”, el periodista Josep Playà reflexiona sobre com la infància empordanesa d’Ángeles i Rafael va perdurar en les seves vides i en la seva obra; Ricard Mas, a “Records d’un seu deixeble”, explica la seva experiència personal al costat de Rafael Santos Torroella, amb qui va estar treballant sis anys; i finalment, Anna Capella, a “L’acollida de l’obra dels Santos Torroella a les terres gironines”, recull el gran nombre de reconeixements que se’ls han fet al llarg dels anys a les comarques gironines, com l’atorgament a Rafael del premi Espais a la crítica d’art l’any 1992 o l’homenatge que el 2011 va fer Portbou a Ángeles en el centenari del seu naixement, amb l’organització d’una exposició.
