La consolidació d’una atmosfera d’intolerància uniformitzadora, producte, per una banda, d’una política simplista d’agressivitat imperialista espanyola – per part del PP – i, per altra banda, de les febleses estructurals del PSOE per tal d’assumir nítidament la via del respecte a la diversitat, estan provocant una situació de vulneració i menyspreu dels drets lingüístics dels catalanoparlants .
Aquesta autèntica violació dels drets fonamentals dels ciutadans que fem servir, amb normalitat, la llengua catalana està arribant a uns extrems molt perillosos .D’exemples n’hi ha un munt, aquí en tenim una petita mostra : l’intent, per part d’un govern lingüicida, de liquidació de TV3 al País Valencià , els episodis reiterats de discriminació lingüística a RENFE, l’Administració de Justícia o a alguns emblemàtiques multinacionals de casa nostra i , el darrer cas que clama al cel , l’acomiadament d’un metgessa al Prat de Llobregat perquè es dirigia als clients en català ( la criminalització del bilingüisme passiu ) . Tot plegat posa de manifest que l’actual legislació espanyola de protecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants és totalment insuficient .
En aquests moments, malgrat que l’Estat espanyol ja fa temps que ha ratificat la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, la manera d’evitar aquests casos d’indefensió flagrant , la via per garantir, d’una forma justa i eficient, els drets fonamentals dels catalanoparlants, és que el català esdevingui llengua d’estat. És a dir, que l’Estat espanyol ha d’avançar, amb urgència, cap a un model de federalisme lingüístic de debò. Un model, lingüístic i cultural, com el de Bèlgica o Suïssa, en què el plurilingüísme d’estat i el respecte escrupolós a la llengua pròpia de cada comunitat històrica són una realitat tangible i quotidiana .
