“Per a mi és molt important que els personatges siguin reals, que quan els llegim i els veiem actuar, ens podem sentir identificats i podem veure’ns propers a ells. No m’agraden els personatges molt intel·ligents, molt sensibles, amb molt de talent i amb una situació econòmica avantatjosa perquè els trobo que són tan perfectes i tan poc reals que no tenen gràcia narrativa”. Així descrivia l’escriptora M. Merce Cuartiella el seu estil a l’hora d’escriure i que és, sens dubte, el segell més personal d’aquesta escriptora, que es definia divendres, en un diàleg interessantíssim amb el també escriptor Àngel Burgas, per presentar el seu darrer llibre Gent que tu coneixes (Proa), darrer Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. “No ets descriptiva però sí molt explicativa en emocions i en accions”, va dir Burgas. Cuartiella li va contestar: “Sí, és veritat, la descripció no m’interessa gaire”. Burgas va elogiar la capacitat de Cuartiella d’atrapar el lector amb una història versemblant.
“Escriure relats té unes normes i uns mecanismes molt concrets. Cal dosificar la informació. Per una part, cal donar prou informació per entendre el personatge i per l’altra, que el lector tingui ganes de saber i de seguir al personatge”. I aquest equilibri, M. Cuartiella acosegueix amb Gent que tu coneixes, tretze relats que ofereixen una mirada real sobre situacions i personatges quotidians i que parlen d’emocions,d’enganys, d’errors i, en definitiva, de la vida. “En aquest llibre apareixen empresaris, cambrers, oficinistes, autònoms… gent com jo, gent que conec. És gent que necessiten treballar i que no poden fer despeses extres. Són vides normals, però que això no vol dir que tinguin vides avorrides o anodines, no, perquè la gent normal tenim totes les qualitats i capacitats per viure vides excepcionals”, va dir l’escriptora.
