Passats sis anys des de la proclamació de Benet XVI és bon moment per fer balanç sobre un pontificat que es desenvolupa en circumstàncies particularment complexes per a l’Església. El cardenal Joseph Ratzinger va succeir a un Papa excepcional, Joan Pau II, de qui va ser estret col·laborador.
En contra d’algunes opinions interessades, el Papa actual ha sabut desenvolupar un projecte propi basat -entre d’altres elements- en el protagonisme dels catòlics en la vida pública, la dimensió ecumènica de l’Església i el diàleg entre la fe i la raó, a partir de les seves reconegudes qualitats com a teòleg i filòsof del màxim nivell. Benet XVI està molt lluny també de l’etiqueta de «ultraconservador» que alguns pretenen col·locar com una desqualificació absoluta. Ben al contrari, les seves encícliques i el seus discursos, i també les línies generals de la seva actuació, ofereixen una visió nova per adaptar el missatge de Crist a la realitat del món contemporani, sempre des d’una mentalitat oberta per interpretar els desafiaments del nostre temps des de principis ètics inequívocs.
El Papa sap que el relativisme moral és un mal que cal combatre amb el màxim rigor intel·lectual i amb un profund sentit de la veritat universal que proclama l’Església. Potser sigui aquest últim aspecte el que més incomprensió troba entre els ambients laïcistes més radicals.
