La figuerenca Sílvia Soler ha guanyat el 41è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb un relat sobre l’amor i la superació durant el franquisme. ‘Petons de diumenge’ neix d’una conversa que va tenir l’autora amb la seva mare sobre el temps en què estimar-se encara es considerava pecat.
La guanyadora del premi Prudenci Bertrana, la figuerenca Sílvia Soler, ha explicat que la seva novel·la, ‘Petons de diumenge’, és un homenatge a la ‘petita revolta personal’ diària que algunes persones van viure durant el franquisme. Soler ha destacat que és la seva obra més íntima perquè el punt de partida de la narració és una història que li va explicar la seva mare. Davant els problemes morals que suposava durant el franquisme fer-se petons amb la parella, quan encara no havien passat per l’altar, veia com després de festejar s’havia d’anar a confessar perquè es considerava un pecat.
Partint d’aquesta base, Soler teixeix tota una història de superació personal al voltant d’una escalenca, Valèria Isern, que cerca la felicitat en un entorn polític i religiós hostil i asfixiant. El contrapunt a la seva situació el posa la correspondència que s’envia amb una amiga, l’Elisa, que ha escollit l’exili a l’hora de buscar la llibertat.
El 41è Premi Prudenci Bertrana de novel·la, dotat amb 42.100 euros ja té nom propi: Sílvia Soler. L’autora, nascuda l’any 1961 a Figueres, ha rebut el guardó per l’obra ‘Petons de diumenge’, un homenatge a totes les petites revolucions personals que van haver de fer milers de dones durant el franquisme.
Com explica Soler, aquesta ‘és la novel·la que em sento més meva de totes les que tinc’. I és que el títol arrenca d’una experiència personal, una conversa íntima que va mantenir amb la seva mare sobre els temps en què la moral de l’època veia l’amor com a sinònim de pecat. ‘Es deia que si et petonejaves durant gaire estona l’endemà t’havies d’anar a confessar; per això, la mare i el pare van decidir deixar els petons llargs només per al diumenge’, explica Soler.
A partir d’aquesta anècdota, l’autora gironina estructura una novel·la amb ‘una perspectiva de docudrama’ que mostra les tensions entre l’amor i la repressió, amb el teló de fons de la dictadura franquista. ‘Petons de diumenge’ permet veure com la protagonista, Valèria Isern, aconsegueix fer fort el seu amor en aquest entorn hostil.
El contrapunt de la situació d’ofec el posa la correspondència que Isern manté amb la seva amiga exiliada Elisa, unes cartes que són gairebé un diari íntim. ‘Feia molt de temps que tenia aquest projecte al cap, però la idea va néixer sobretot de converses familiars’, explica Sílvia Soler.
L’editorial Columna publicarà ara la novel·la guanyadora. L’autora compta ja amb un currículum extens amb l’editorial, sota el segell de la qual ha tret al mercat relats com ’39+1′, ‘El gust de ser mare’, ‘Mira’m als ulls’ (Premi Fiter i Rossell 2003) o ‘L’arbre de Judes’.
El Muntaner, per a un autor novell
El jurat dels Premis Literaris de Girona ha decidit atorgar aquesta edició el 23è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil a un jove autor novell, el gironí Adrià Bofarull-Solé. Amb només 20 anys, aquest estudiant de segon curs d’Arquitectura a la UdG ha rebut el guardó -dotat amb 7.500 euros- per un relat d’intriga ambientat a la Girona medieval, ‘Oriflama’.
Segons explica l’autor, el títol fa referència a un estendard, a una bandera però encara és provisional. ‘Potser no acaba de sintetitzar del tot bé el que vull expressar, i potser n’escullo un de més amable’, explica. Aquesta és la primera obra ‘amb aquesta envergadura’ que escriu, segons confessa. En poesia, el 31è Premi Miquel de Palol (dotat amb 2.400 euros) ha recaigut sobre la barcelonina Eva Baltasar pel poemari ‘Laia’.
Compost per vint poemes, el recull és un ‘poemari amorós adreçat a una dona que fa avinent la bellesa de l’amor i que, expressa, mitjançant paraules, la plenitud dels sentiments i les emocions’, segons el defineix l’autora. Eva Baltasar qualifica els seus poemes d’optimistes i positius i revela que s’ha inspirat en fonts com Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal o filòsofs com Hannah Arendth.
El Premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros, s’ha atorgat al professor de la Universitat de les Illes Balears Joan Lluís Llinàs Begon. El seu estudi, ‘L’home montanià’, parteix de la figura del filòsof Montaigne per fer un anàlisi, primer, al voltant de la seva persona i pensament i, després, dibuixar com seria la persona que seguís els seus preceptes al segle XXI.
El Cerverí, desert
Aquest 2008, el jurat ha decidit declarar desert el Premi Cerverí de lletra per a cançó, dotat amb 1.200 euros. Si l’any passat es va quedar orfe el Bertrana, aquesta edició li ha tocat el torn a aquest guardó, que arribava a la seva 13ena edició.
Tot i això, el jurat sí que ha atorgat el 13è Premi Cerverí per votació popular, que es convoca conjuntament amb Catalunya Ràdio. El premi, que no té dotació però sí reconeixement, ha recaigut en el cantautor Ton Rulló per la cançó ‘Moro Errant’. Com l’ha definida l’autor, la lletra fa referència ‘a totes les històries de la gent que deixen el seu país a la recerca de vides millors i acaben estrellats’. L’artista ha dedicat el guardó al seu conjunt, la Pegebanda.
Per últim, el 8è Premi Lletra de pàgines web de literatura catalana s’ha concedit als impulsors del ‘Blog del Quadern Gris’, una iniciativa de l’Associació Xarxa de Mots. Noranta anys més tard, i seguint el mateix calendari que Josep Pla (que al llibre consigna pensaments entre els anys 1918 i 1919), el blog reprodueix pam a pam els textos originals de l’autor empordanès.
Com explica un dels seus impulsors, Joan Torrents, actualment ‘el blog compta amb 200 comentaristes més o menys regulars’. La iniciativa va començar a caminar el 8 de març del 2008 i el darrer apunt s’enviarà el 15 de novembre del 2009. El Premi Lletra de pàgines web de literatura catalana està dotat amb 1.200 euros.
