Ser o no ser.

L’eix de Bracons, ja és als mapes. Una cosa tant senzilla, que sembla quasi normal, no ho era fins ara degut a la classificació del tram entre Sant Esteve d’en Bas i Vic com a carretera comarcal, fora de la xarxa viària bàsica que comprèn les principals carreteres del país.

La inclusió d’aquesta obra que ha obert les portes de la Garrotxa cap a la Catalunya interior a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, era un plantejament d’inici en la construcció de l’eix, però també un compromís de Convergència i Unió i dels Governs de la Generalitat dels presidents Pujol i Mas per posar Olot i la Garrotxa als mapes viaris peninsulars, lluny del que altres formacions, quan han tingut responsabilitats de Govern, han intentat amb Bracons. Més que potenciar la via, fent-la servir de passarel·la per a nous visitants i noves empreses, i per tant, eina de creixement econòmic per la nostra comarca, han intentat amagar-la.Que fos una via poc transitada.

Un raonament gens lògic per a una obra que ha costat desenes de milers d’euros, construïda per connectar la Catalunya Central amb la Garrotxa, l’Empordà i la resta d’Europa i que s’ha fet cuidant al més mínim detall l’impacte ambiental.Una forma de planificar que s’ha de tenir en compte, també, per les futures variants d’Olot i les Preses. Essent coherents amb la manca de recursos econòmics, però exigents.Conservant el millor dels actius que tenim a la Garrotxa: els valors ambientals i culturals del paisatge.

A partir d’ara, si algú del centre d’Espanya, de Portugal o de qualsevol punt d’Europa agafa un mapa de carreteres podrà trobar una nova via per arribar còmodament a la Garrotxa. Una nova porta d’entrada d’aire amb regust a ser al món.

*Pere Macias i Arau
Portaveu Adjunt de CiU al Congres dels Diputats