L’allau de propostes que els partits deixen anar en campanya electoral, podem trobar-hi apostes interessants i viables, al costat de simples brindis al sol. ERC va plantejar, en els passats comicis municipals, una sortida –que podia ser parcial o global, depenent dels suports que es trobessin– a l’etern problema del Castell de Sant Ferran. Vam parlar de la “Ciutat de l’energia”, a l’entorn de l’energia solar, però sense excloure’n d’altres de les denominades “alternatives o netes”. El projecte era i és atractiu, i ho dic no únicament per la lògica “passió de part” que m’anima a parlar-ne. El disseny final, amb un centre d’investigació ambiciós i unes explotacions individuals de rendibilitat a curt i mig termini en forma “d’hortes solars”, penso que aprofita moltes de les oportunitats que ofereix l’extensa superfície de la fortalesa més gran d’Europa. L’enginyer superior Marc Pons, fins fa poc president de la secció local d’ERC a Figueres, és la persona que des de fa molts mesos ha treballat en els estudis de viabilitat que demostren la rendibilitat a termini força curt de l’energia solar en l’entorn del Castell de Sant Ferran.
He recordat l’entusiasme d’en Marc quan, fa pocs dies, he llegit una notícia molt dimensionada –dues pàgines– en El Periódico de Catalunya titulada així: “La meitat de l’electricitat de Navarra surt d’energies netes”. En el desenvolupament de la notícia es llegeixen dades interessants, com ara aquestes: “El grup Acciona fa del territori un mostrari de tota la seva potència en energies renovables”; Acciona gestiona set hortes a Navarra amb panells de propietaris particulars” . He esmentat una empresa important, per deixar constància que el suport empresarial és fonamental: s’ha convertir en la millor via, potser l’única, perquè els particulars inverteixin directament en energies renovables. També cal que els poders públics s’hi impliquin. En el cas de Navarra, el govern foral permet deduir-se en la declaració de renda el 20% de la inversió (el doble de generós, igual que el basc, que els de les altres comunitats autònomes, per allò de la independència econòmic que permet el règim de concert). Si tenim en compte que els bancs –indispensables per a esvair riscos inicials– aporten el 75% de la inversió en crèdits a 10 anys amb un de carència, resulta que el particular aporta per a la posada en marxa només el 5% del cost. La venda d’electricitat permet als particulars pagar el préstec, de manera que a partir de l’11è any els ingressos són nets per a l’inversor (dada clau, ja que les plaques solars tenen una vida útil d’uns 25 anys).
La suma d’hortes solars d’explotació particular i la ubicació d’un centre d’investigació d’energies pot ser una solució rendible (i, per tant, assumible) per al Castell de Sant Ferran. Compatible amb d’altres opcions, però amb una virtut destacable: és una font de beneficis. Una circumstància que la pot fer atractiva per al capital privat (empreses, particulars) i per a l’aportació pública.
