La mostra compta amb vint-i-cinc peces originals, esbossos i fotografies que complementen la seva creació, i ha estat produïda per la Fundació Joan Miró i l’Àrea de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Després de Sant Feliu de Guíxols i durant 2007, l’exposició, de caràcter itinerant, es podrà veure a les ciutats de Tortosa i Santa Coloma de Gramenet. Aquesta gira d’arts visuals, promoguda per la Direcció General de Cooperació Cultural, s’emmarca dins dels objectius de difondre l’art contemporani, en multiplicitat de suports, arreu de Catalunya i amb la col·laboració dels propis ajuntaments.
«Joan Miró. La metàfora de l’objecte» es podrà visitar al Monestir de Sant Feliu de Guíxols del 13 de juliol al 26 d’agost, de dimarts a dissabte, de 10h a 13h i de 17h a 20h, i diumenges i festius, de 10h a 13h.
La metàfora de l’objecte, exposició de Joan Miró, es dedica a una de les facetes menys conegudes pel gran públic. Lluny del color que tots indentifiquem amb aqust garn artista, aqúi tenim l’oportunitat d’extreure’n les formes bàsiques que han conformat el seu llenguatge tan personal i experimental, un vocabulari poètic que ha canviat la nostra forma de percebre i representar el món.
Aquestes escultures conformen una mena de ‘collage’ escultòric, on els objectes queden unificats per la matèria, el bronze, que com una pell amaga el concepte inherent a cadascun dels objectes. Objectes trobats, de formes senzilles, que ja anomenem mironianes, troballes dissenyades per la necessitat i l’ús. Objectes, la bellesa dels quals, radica també en la seva essència funcional.
Exposició de Joan Miró a Sant Feliu de Guíxols. Foto: Pere Carreras
L’exposició comprèn una selecció de vint-i-cinc d’aquestes escultures. Algunes de les quals permeten confrontar els elements reals, punt de partida de les peces, i el resultat definitiu del bronze. En la mostra, una sèrie d’imatges complementen i situen l’espectador en l’àmbit de treball de Joan Miró, racons de taller on reposen alguns dels objectes emprats per a les escultures, juntament amb esbossos i projectes improvisats recolzats a la paret.
Aquesta és la tercera de les exposicions itinerants que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació presenta dins del programa de circuits i difsuió cultural als municipis. Amb Eduardo Chillida, Humberto Rivas i ara, amb Joan Miró, es contribueix a difondre l’art contemporani arreu de Catalunya amb la col.laboració dels Ajuntaments.
«Sóc pintor», precisava Joan Miró quan li preguntaven per la seva activitat. Va ser així. No hi ha dubte que la pintura era, per a Joan MIró, l’essència del que feia, la base del seu treball, el punt de partida per explorar altres camins. Per mitjà de la pintura, Miró va endinsar-se en el descobriment de les tècniques del gravat i de la litografia i va anar a l’encalç de la tercera dimensió en fer ceràmica i escultura.
Val a dir que, arribat al punt on es proposava arribar, Miró, exigent amb si mateix, sabia obtenir els millors resultats de les possibilitats que li oferia cada tècnica. Al mateix temps, impregnava l’obra d’allò que li dóna caràcter indiscutible d’un autèntic «Miró».
Exposició de Joan Miró a Sant Feliu de Guíxols. Foto: Pere CarrerasL’escultura és, potser, de tota l’obra de Joan Miró, l’aspecte més vinculat a les arrels ancestrals de l’artista. Les eines del camp, l’objecte trobat, els atuells de la vida quotidiana… es combinene per donar forma als nous éssers mironians. A la manifestació més propera, més immediata, dels elements que utilitzava, MIró hi afegia el toc de sorpresa, d’ironia, d’humor, heretat del surrealisme, que dóna per contrast un resultat que indiscutiblement se’ns apareix com a part integrant de l’univers de l’artista.
Les obres que conté l’exposició que ara presentem provenen totes de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Celebrem que, fruit d ela iniciativa del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Cataluya, aquesta mostra pugui ser presentada a diverses poblacions del nostre país. De ben segur, els visitants hi podran trobar molts elements que els resultaran familiars, tractats, però amb aquell gest tan particular que fa que, dins de la modernitat a casa nostra, Joan Miró sigui alhora l’artista més proper i el més universal.
