La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat avui que “el PPC és el partit que no vol la ruptura, creiem en la unitat i la cohesió”. Sánchez-Camacho s’ha dirigit així a la majoria dels catalans, que també se senten espanyols, i ha assegurat que “poden tenir la certesa que el PPC lluitarà per la convivència i per que tots els catalans siguin considerats ciutadans de primera, que ningú els hi robarà la catalanitat; lluitarem perquè la política catalana sigui una solució per als catalans i no un dels seus pitjors problemes”. “En definitiva –ha continuat-, serem la veu de tots aquells catalans que també ens sentim espanyols i que no volem ni més problemes, ni travessies pel desert seguint a un messies que mai va veure la terra promesa”.
Sánchez-Camacho ha assenyalat que “ens hi juguem molt. Per això li demano que recuperi el sentit de la responsabilitat i rectifiqui, que no busqui fugides cap endavant com les d’un procés separatista”. La presidenta del PPC ha assenyalat que “els catalans ens podem sentir orgullosos d’una Espanya que mira a la Mediterrània, a Amèrica i a Europa”. En aquest sentit li ha demanat a Artur Mas que miri cap a Europa i vegi el que està passant: “Europa està lluitant i derrotant els populismes i els extremistes identitaris; Europa està caminant cap a una major integració política, econòmica, fiscal i bancària. I, per tant, Europa no permetrà jocs de fronteres que la facin ingovernable”.
La presidenta del PPC ha afirmat que “el desencaix no es produeix entre Catalunya i Espanya, el desencaixament es produeix entre el discurs nacionalista i la realitat catalana” i ha assegurat que “CiU deia que era el pal de paller del catalanisme, i s’ha convertit en el pal a la roda del progrés de Catalunya”. Així mateix, ha criticat “l’ambigüitat” de CiU: “Expliqui què en vol fer de Catalunya. Convertir-la en Massachussets, Andorra, Suïssa, Baviera, Puerto Rico?”. “El PPC sí ho té clar: volem la Catalunya acollidora, la Catalunya treballadora, la Catalunya del benestar, la Catalunya capaç de treballar amb la resta d’Espanya per un projecte europeu”, ha assegurat.
Sánchez-Camacho ha afirmat que “vostè ha fracassat com a president” i “el seu pacte fiscal no era una proposta integradora. Era un tot o res que li va plantejar al president del Govern, perquè aquella reunió només era un tràmit més per portar Catalunya a la independència”. En aquest sentit ha afirmat que “el que es va presentar com el govern del millors no ha durat ni dos anys –la legislatura més curta de la Generalitat restaurada- i no només ha incomplert el mandat de treure a Catalunya de la crisi, que s’ha vist agreujada, sinó que li ha afegit una crisi institucional”. Així mateix, la presidenta del PPC ha criticat que Artur Mas “hagi dedicat una part molt important de la seva intervenció a criticar Espanya i Europa com si vostè no tingués ni competències ni un pressupost de més de 38.000 milions d’euros”. Per a Sánchez-Camacho, “el president ahir va descriure un miratge, parlant de les potencialitats de Catalunya, sense fer cap autocrítica de la seva gestió”.
En aquest sentit, ha constat que “des de que governa CiU, a Catalunya hi ha 135.000 persones més buscant un lloc de treball, s’han perdut 213.000 llocs de treball, i ja són més del 50% els joves que no troben feina”. “El dèficit i l’endeutament de la Generalitat li ofeguen els comptes. I no s’han de buscar responsables fora, perquè a Catalunya tenim l’endeutament més alt de totes del comunitats d’Espanya, gairebé 45.000 milions d’euros, el 22% del nostre PIB”, ha continuat. Segons Sánchez-Camacho, “tenim diners per a ambaixades, però no hi ha diners per pagar el deute amb els ajuntaments; hi ha diners per a entitats separatistes, però no hi ha diners per pagar els concerts de les entitats socials, ni les nòmines dels treballadors públics”. Per a Sánchez-Camacho, “no es tracta de tenir independència fiscal, sinó de gestionar bé”. En aquesta línia ha anunciat que el PPC proposarà una reducció del 20% dels diputats del Parlament de Catalunya i la reducció del pressupost de mitjans públics: “No pot ser que TV3 tingui els mateixos treballadors que les quatre televisions generalistes espanyoles juntes”.
