Quan Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya, va fer referència al fet que Espanya no sap com formar govern, crec que com diria el meu avi va “pixar fora del test”; espero que no sigui una debilitat intel·lectual, i que sigui una reacció de “novell” en el càrrec que tot just estrena, de ben segur que s’haurà d’empassar molts gripaus, que la CUP servirà amb safata d’or, per manca de valentia per afrontar noves eleccions per part del Sr. Artur Mas.
La situació que viuen els partits cridats per formar govern a l’Estat és la més normal en democràcia; el que no es pot admetre i s’ha de procurar no repetir són les majories absolutes, i les baixades de pantalons a canvi de favors i de reconeixements, com va fer en el seu moment i en diferents governs Jordi Pujol, que amb Duran i Lleida al Congrés varen aconseguir tot allò que a ells els va interessar, i ara n’estem palpant les conseqüències.
Catalunya ha estat més de dos mesos per formar govern i va permetre que s’immolés políticament un bon president, que tot i reconèixer que féu un pas molt important, tinc els meus dubtes si fou el més encertat, perquè el Parlament encara està sotmès al xantatge de la CUP, per més que vulguin fer el valent i treure pit.
En aquell moment, la CUP estava trencada i els socialistes catalans també tenien problemes, i jo estic convençut que es podien aconseguir els 68 diputats per passar la investidura, tenint en compte que la democràcia sempre anirà coixa, si el vot en tots els esdeveniments i comicis no és secret i està condicionat a la disciplina del partit.
