L’accés a la informació i les formes de comunicació han canviat radicalment els últims anys.Els mitjans digitals ja són els més usats entre la població mundial per davant de la ràdio i la televisió tradicionals, la premsa i les revistes de paper o el cinema, segons les dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions. El 2007 es presenta com el punt d’inflexió en la revolució tecnològica dels mass media -des de les aplicacions multimèdia als mitjans transmediàtics-, i per tant caldrà veure com afecta això la construcció de l’espai comunicatiu català.
Ens trobem davant el trencament dels esquemes convencionals per accedir a la informació, i això va lligat també al valor que es dóna als mitjans de comunicació i a la mateixa informació. L’eclosió dels mitjans digitals i la gran acceptació popular que han suposat, a més de l’esclat de la premsa gratuïta i massiva o la penetració dels llibres a la Xarxa, plantegen interrogants sobre el tradicional paper regulador dels mitjans com a garants dels drets democràtics o de la informació com a eina de llibertat en un espai democràtic. Són canvis que afecten tant l’accés com el control de la informació i la seva qualitat. Al nostre país més de la meitat de la població té accés als mitjans digitals, però la informació sovint és poc rigorosa i no professional; el mapa el dibuixen a més els grans grups mediàtics, que ja estan prenent posicions en el mercat d’Internet.
En aquest nou marc, esdevé una prioritat el procés d’integració de les publicacions periòdiques en català cap al suport digital, a més de plantejar sinergies entre uns i els altres. La digitalització de les revistes, i de tot el seu patrimoni històric i cultural, és ara fonamental i ens obliga a resituar-nos com a suports especialitzats i de referència i d’influència també a la Xarxa. És el moment per convertir les nostres publicacions en mitjans transmediàtics de primer ordre aprofitant els recursos d’Internet: revistes de paper tal com les coneixem, però amb nous valors afegits.
La digitalització afavoreix, en primer lloc, la distribució i comercialització -vendes i subscripcions- de les publicacions tant en el mercat nacional com internacional. Garanteix la seva existència i els dóna una nova dimensió, una projecció mundial i una rebaixa de costos significativa per assegurar la seva presència immediata -abans fins i tot que al quiosc- a qualsevol usuari del món, així com a totes les biblioteques: que algú pugui entrar a Internet i consultar els articles de les revistes en català d’història, cultura, música, gastronomia, viatges, infantils o de religió. No ens falta matèria primera o creativitat, sinó més i millors canals per distribuir i comercialitzar els nostres mitjans.
A més a més, amb l’objectiu de superar l’àmbit d’un sol mitjà i aprofitant els usos d’Internet, aquest procés ofereix l’accés a continguts multimèdia, la digitalització i la consulta dels arxius històrics o les connexions amb altres informacions i compres a la Xarxa. I, sobretot, revoluciona els avantatges per als clients i els anunciants, un aspecte clau per garantir la viabilitat dels projecte i de les mateixes editorials i que s’augura amb el gran creixement de la publicitat digital que va en augment i tindrà encara més rellevància els propers anys.
Les experiències en aquest sentit ja s’estan aplicant a les principals revistes anglosaxones, de qualsevol àmbit i temàtica, amb uns resultats òptims. El 85% dels lectors de revistes digitals estan satisfets amb els nous formats, i el 91% han interactuat amb els anunciants gràcies a les seves pàgines de publicitat. Igualment, els lectors de les revistes digitals utilitzen molt més les pàgines web dels mitjans, i les renovacions de subscripcions són cinc vegades superiors que les de revistes només en paper. Tot i que baixa la lectura de mitjans escrits arreu del món, els mitjans digitals són cada cop més utilitzats en totes les franges d’edat.
Actualment hi ha prop de cent cinquanta capçaleres de revistes en català, publicades per un centenar d’editors. Es tracta del sector de la indústria cultural en català que més ha crescut en qualitat, diversitat i quantitat els últims temps: en 25 anys s’ha multiplicat per deu el nombre de revistes, i en només quatre anys han augmentat un 50%. Després que l’APPEC ha fet possible una finestra virtual al conjunt de revistes associades (www.lesrevistes.cat), estem davant d’un nou repte que passa per aprofitar els mecanismes i els excitants recursos que ens ofereixen les publicacions periòdiques nacionals, que volen ser pioneres des d’ara també com a mitjans digitals, especialitzats, interactius, multimèdia i en català.
