Us puc assegurar que mai de la vida oblidaré la revetlla de Sant Joan d'aquest any. No pas pel fet d'haver-la passat a Madrid. No és pas la primera vegada que m'ha tocat fer-ho. El calendari de sessions del Congrés no és gens ni mica sensible amb els dies festius a d'altres Comunitats!
El fet rellevant de la nit del solstici d'estiu ha estat la ruptura del grup parlamentari de CiU. Un grup que, des d'aquella primera etapa de la Minoria Catalana de Miquel Roca i Junyent, ha estat un actor de primera línia. Ningú pot posar en dubte ni la nostra extraordinària activitat parlamentària, ni encara menys la lleial contribució que sempre hem fet a la governabilitat de l'estat, massa sovint pagada amb la moneda de l'insult i el menyspreu cap a Catalunya. Des dels escons catalanistes del palau de la Carrera de San Jerónimo s'ha contribuït més que cap altra força política a l'estabilitat, la governabilitat i la modernització de l'Estat Espanyol.
CiU ha estat a Madrid sinònim d'acció política eficaç, de voluntat de consens, d'obsessió per la política positiva en un escenari massa dominat per la baixa política, sigui l’"acoso y derribo" d'Alfonso Guerra, sigui el "Váyase señor Gonzalez" de José María Aznar, o sigui la vergonyosa campanya contra l'estatut i contra Catalunya que va fer servir Rajoy per a la seva campanya cap a La Moncloa.
Des de CiU hem defensat els interessos de la gent en tota la seva pluralitat. Qui, com nosaltres, ha portat les demandes dels autònoms i de les PIMES al Congrés? Qui ha exercit la defensa de polítiques socials des d'aquella enyorada Llei Trias Fargas que va suposar l'inici real del reconeixement dels drets dels discapacitats? Qui ha esmenat mil i una lleis tot introduint sempre una visió europeista i de modernitat davant la mentalitat messetària tant controladora com ineficient?
Aquesta nit de Sant Joan s'ha posat punt i final a un instrument. Però de cap manera a uns objectius polítics, que, almenys pel que fa als Convergents, continuem fent nostres. Nostre és el llegat d'en Roca, d'en Molins i d'en Tries. Nostre és una genètica oberta, generosa i positiva. Nostre és un mètode de treball basat en el consens polític, en la complicitat social i en una visió cooperativa del món. Nostre és la generositat d'uns acords dels quals tots els espanyols n'han tret profit, fins i tot aquells que no paren d'insultar-nos i de voler una Catalunya rendida i agenollada.
Per això, la nit de Sant Joan resulta també molt simbòlica. S'hi crema tot allò que ja no serveix, però en les seves flames nocturnes no hi ha cap sentiment de tristesa ni d'agror, ben al contrari, hi ha el goig de saber que per fi ha arribat l'estiu, que son temps de nous projectes i de naixents esperances. El fum i les espurnes que sorgeixen de la crema d'aquells mobles vells que tant estimàvem constitueixen el millor incentiu per assumir els nous reptes…
Ara disposem d'una renovada eina, el Grup de Convergència al Congrés – i al Senat – que recull el millor de tots aquests anys, que no renuncia a res i que assumeix la nova etapa amb tota la serenitat i ambició que uns moments tan històrics ens reclamen.
