Sóc Enginyer Agrícola i durant molts anys he estat professor de zootècnia en un centre de Formació Professional Agrària. En aquest llarg període he ensenyat als futurs ramaders com han de conduir la reproducció zootècnica dels seus animals, això vol dir com han de manipular la reproducció per a aconseguir una rendibilitat. La inseminació artificial ha estat un mitjà de gran avanç zootècnic, per exemple en boví, la comercialització de semen de toros provats en centres especialitzats permet trobar en el mercat semen amb les característiques complementària a cada vaca, per això, adequats per a obtenir el millor rendiment genètic i per tant econòmic en cada femella inseminada, especialment en les seves filles.
Quan, referint-se a l’espècie humana, he llegit en la premsa el titular “Manca semen de bona qualitat” i en l’article corresponent “Els voluntaris han de lliurar entre dues i quatre mostres al mes, rebent 40 euros per cadascuna” i “Cada vegada hi ha major demanda de semen per a poder concebre un fill mitjançant ajuda clínica. No obstant això, la qualitat d’aquest ha empitjorat significativament en comparació del de dècades anteriors”. He volgut veure que s’utilitzen mètodes semblats als que jo recomanava per als animals. I és que pel que sembla, d’escassa riquesa del semen repercuteix en un augment de les parelles que precisen del llegat d’altre baró per a assolir l’embaràs, així com l’augment de dones solteres que decideixen afrontar la seva maternitat en solitari o sense parella masculina. No oblidem que en l’actualitat, els tractaments de fecundació permeten certes possibilitats, com l’elecció d’una mostra d’un home amb unes característiques físiques específiques.
Encara que de vegades penso que un està curat de espants, quan una ministra afirma que un fetus no és un ésser humà, he de reconèixer que en aquests casos m’ha entrat una gran preocupació, doncs això significa que estem tractant la reproducció humana amb criteris zootècnics. No és estrany que es produeixin greus desequilibris fisiològics i socials en homes i dones que no han conegut al seu pare biològic i que han estat escollits no pel que són sinó per quan o pel que algú volia que foren. Si per al nostre origen s’empren les mateixes tècniques zootècniques que per als animals no és estrany que, a l’arribarà a adults, el comportament també ho sigui.
