Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí de Figueres i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, han presentat avui als mitjans la dissetena edició de l’obertura nocturna del museu de Figueres. Durant l’acte han mostrat, com a principal atractiu de la visita a aquest espai emblemàtic, dues obres que es podran veure durant tot l’estiu, i que pertanyen a una col·lecció particular. També s’ha presentat el cartell que promociona la visita nocturna, dissenyat per Bis Dixit.
Montse Aguer ha contextualitzat aquest acte en la política de la Fundació Dalí de presentar obres inèdites o poc conegudes del pintor. En aquest sentit, ha dit, “tenim el plaer de mostrar, en el marc de la 17ena edició de l’obertura nocturna del Teatre-Museu Dalí de Figueres, el dibuix Músics, c. 1921 i el tremp del mateix any El berenar « sur l’herbe », –el cartró és fruit de la reutilització del suport propi d’aquesta època del pintor, en el revers hi podem veure l’aiguada Carro estirat per un ase i camperol- ambdós pertanyents a una col·lecció privada i cedits temporalment a la Fundació Gala-Salvador Dalí. A partir de demà Músics s’exposarà a la Sala del Tresor del Teatre-Museu i el tremp es podrà veure a la sala de les Peixateries juntament amb una obra del mateix títol procedent dels fons de la Fundació Dalí”.
Les primeres teles dels anys de formació del pintor són fruit d’una mescla d’influències: les pintures de Ramon Pichot, que el posen en contacte amb l’escola impressionista; les lliçons de dibuix del mestre Juan Núñez i el contacte directe amb la natura de la seva terra. Els temes més recurrents durant aquest període són la família, el paisatge i ell mateix. Això no obstant, li permet incorporar-ne d’altres com escenes costumistes: amb romeries i mercats, escenes de circ, interiors de cases o la revisió d’artistes admirats pel pintor en aquells moments com és Édouard Manet. En els seus diaris de joventut, Salvador Dalí expressa la seva devoció de la manera següent: “Com més va més càrrec em faig de lo difícil que és l’art; però com més va, més gaudeixo i més m’agrada. >>
Continuo admirant els grans impressionistes francesos en Manet, Degas, Renoir. Siguen aquests els que orientin amb més fermesa el meu camí.”1
Édouard Manet presenta al Salon des Réfusés de París de 1863 l’obra Le Déjeuner sur l’herbe que crea gran polèmica per la temàtica i la composició. Aproximadament 60 anys més tard, Dalí participa en el Concurs-Exposició de l’Associació Catalana d’Estudiants celebrat a les Galeries Dalmau de Barcelona del 16 al 31 de gener de 1922 amb un total de 8 obres, una d’elles, la número 25, titulada El berenar “sur l’herbe”. En algun moment de l’any 21 tria precisament aquella obra de Manet per fer-ne com a mínim dues versions (l’una pertanyent a la col·lecció de la Fundació, l’altra, a una col·lecció privada). Una d’elles podria correspondre a l’exposada a les Dalmau.
En una carta al seu oncle, Anselm Domènech, podem llegir: “He canviat quasi totalment la tècnica; les ombres són molt més clares que abans, i he desistit quasi completament dels blaus i vermells foscos que contrastaven (inharmònicament) amb la claredat i la lluminositat dels altres. Continuo no preocupant-me gens del dibuix, del qual prescindeixo totalment. El color i el sentiment són allò a què dirigeixo els meus esforços.”2
Les pintures de Dalí s’inspiren en Manet però amb lleugeres diferències. En el tremp que avui es presenta, es distingeix clarament una escena marina d’una altra boscosa, que recorda més al quadre de Manet. En primer terme una dona nua amb una flor blava al cap, seguidament un grup de personatges, ella, nua, ells, amb aire bohemi, i amb les restes del berenar. Un grup de personatges a l’esquerra s’enfilen a un arbre, mentre que una parella corre entre els arbres. Al fons, una de les figures femenines s’acosta cap al mar, on distingim clarament les veles dels vaixells que recorden les que apareixen en obres com La festa a l’ermita (núm. cat. 59 i 353) i Festa a l’ermita (fragment) (núm. cat. 348) del mateix any. L’estil que practica Dalí en aquests moments consisteix en un impressionisme desbordat, amb traces fauvistes i incursions importants en el costumisme popular d’arrels catalanes, relacionat sobretot amb Xavier Nogués més que amb Manet. La vinculació de Dalí amb una certa tradició catalana, ja van assenyalar-la els crítics en veure l’exposició de l’Associació Catalana d’Estudiants de 1922 on Dalí podria haver presentat una de les dues obres que avui ens ocupen.
La segona obra que es presenta és el dibuix Músics datada el mateix moment que les obres anteriors i que es podrà veure a la sala del Tresor. Aquest dibuix es pot relacionar amb els que realitza per il·lustrar unes traduccions de poemes de Leon Paul Fargue a càrrec del poeta figuerenc Jaume Maurici amb el títol de Per la música que finalment no van veure la llum. Aquests músics es presenten estilitzats, poc caracteritzats i resseguits amb línies simples. Els rostres dels personatges, simplificats i allargats, recorden els retrats de Modigliani i també altres figures que Dalí pinta en aquesta època, un moment d’experimentació i absorció d’un Dalí jove i inquiet que aspira a ser un gran geni algun dia.
Per acabar, cal remarcar que ambdues obres han estat sotmeses a un profund estudi pels equips tècnics de la Fundació, sobretot del departament de Conservació i Restauració, especialment el dibuix, ja que el seu estat de conservació era delicat. Aquests estudis ens han permès tenir més dades per aprofundir en el coneixement de la tècnica pictòrica de Salvador Dalí.
Capacitat: Limitada a 500 visitants per nit
Durant la visita nocturna, que és lliure (no guiada), es projecten audiovisuals sobre Salvador Dalí en un dels patis interiors i també s’ofereix una copa de cava, per gentilesa de Caves Peralada. El Teatre-Museu Dalí és l’objecte surrealista més gran del món; va ser dissenyat i concebut pel propi Salvador Dalí per permetre al visitant endinsar-se en el seu món captivador i únic. La visita nocturna permet descobrir i gaudir de l’obra i el pensament del geni i incrementa el seu caràcter excepcional.
