“La veritat és el valor primer de la democràcia, contràriament al que opina ZP, que és un règim de transparència i de sinceritat. Però en la política actual hi ha coses que convé dir i hi ha coses que no convé dir. La correcció política ens lliura a la censura, amb el silenci i la marginació. Requereix una reivindicació de l’ètica”, llegia fa uns dies. Com a conseqüència de l’anterior, el que no estigui disposat a actuar amb ètica, penso que és millor que no parli d’Ètica, perquè al fer-lo neixen assignatures tan incongruents com l’actual Educació per a la Ciutadania.
I és que una societat democràtica és una societat educada en el que es fomenta la cultura i la formació, i és precisament el catolicisme, com ja va afirmar en el seu temps Tocqueville, la confessió religiosa que més s’adequa als valors democràtics. Per tant, es fa necessari “repensar la democràcia”. No els sembla que la tasca de pensar a fons la democràcia constitueix un programa incitant per als catòlics? Això contra els corrents relativistes imperants, aquestes afirmen que qui té conviccions no pot participar en la vida pública, quan la realitat és tot el contrari.
