Des del Consell de Redacció d’El Full, considerem que la primera onada de consultes plurimunicipals sobre la independència de Catalunya (dintre de la interdependència
europea), del passat 13 de desembre, només es pot qualificar d’èxit, malgrat una participació més feble de la desitjada. El més important, d’aquesta autèntica jornada històrica, és que es va consolidar un acte de normalitat democràtica impecablement cívic; i que, definitivament, Catalunya va quedar situada a l’agenda internacional com un país (Catalunya ha entrat de debò en la globalització), com un poble d’Europa que vol ser propietari del seu esdevenidor col·lectiu.
La votació, a 165 municipis d’arreu de la geografia catalana, va quedar ben reflectida en la premsa escrita, els mitjans radiofònics i audiovisuals d’arreu del planeta.Des de l’acreditat Le Monde fins el llunyà Miami Herald; des de la prestigiosa BBC de Londres fins a l’emissora àrab internacional AlJazeera, amb seu a Dubai als Emirats Àrabs; mai a casa nostra tants mitjans
periòdics (i tan diferents) s’havien interessat per aquest petit país (una nació mil·lenària, amb molta història i cultura), del sud del continent europeu, a la riba de la Mediterrània.
La internacionalització de la qüestió catalana ha avançat més d’ença del setembre de 2009, amb el primer referèndum d’Arenys de Munt, que no pas en els darrers trenta i escaig anys
de democràcia constitucional. No hi ha dubte que el dret a decidir ja no té aturador, tot i que no podem caure en el cofoisme: tenim molta feina pel davant, feina de convenciment,
d’explicació cívica que cal millorar i afinar. Es fa necessari insistir que vivim en un país molt plural i divers, amb grans diferències geogràfiques, que marquen graus diferents de
consciència nacional. Sobre això, cal remarcar que l’èxit de les consultes no es mesura només pel seu grau de participació, sinó sobretot per la seva capacitat de centrar el debat polític; és a
dir, que el debat sobre el dret a decidir s’ha situat en el centre de la política catalana, ja sigui per afirmar-la o per rebutjar-la.
Ara ja està completament obert el procés. El moviment de les consultes ha guanyat la batalla de les idees. Cal seguir col·laborant en l’esforç col·lectiu, cal impregnar tots els racons de
casa nostra d’aquest esperit cívic que ens ha donat força i cohesió social. Davant nostre tenim la segona onada de consultes, el 28 de febrer i la tercera, el 25 d’abril. Ara és el moment
d’implicar-nos d’una manera més propera en aquesta revolució exemplar (democràtica, pacífica i cívica) que sacseja el país pels quatre punts cardinals. Ara és el moment de fer pedagogia de la veritat. D’avançar cap al futur amb fermesa i generositat, per tal de superar una crisi estructural que ens fa mal a tots.
Ara, amb les eines de la democràcia i el civisme, hem de tornar a donar una lliçó de saber fer bé les coses. A Europa i al món. El camí que ha iniciat lasocietat civil s’ha de completar, i aquest només pot significar, ha de significar, una millora social pel 100% dels ciutadans d’aquest país que s’anomena Catalunya.
