Qui pagarà els plats trencats?

És possible que quan aquestes línies arribin al lector, la situació del bloqueig rus als animals vius, a la carn de porcí i als productes derivats d’aquesta espècie d’origen espanyol s’hagi resolt per mitjà de la negociació diplomàtica. Enrere quedaran diversos dies o setmanes en els quals la incomprensible decisió de les autoritats russes, amb el pretext de la grip A/H1N1, podria haver tingut una repercussió econòmica real per al sector productor i per a la indústria càrnica que caldrà avaluar i, per tant, compensar si fora el cas.

A més de les autoritats espanyoles i dels agents econòmics afectats, totes les institucions internacionals (CE, OIE, OMS, FAO, OCDE…) han deplorat les decisions de bloqueig comercial que, amb l’excusa de salvaguardar la salut i la seguretat alimentària de la seva població (quina enorme paradoxa!), han adoptat contra el sector porquí de Mèxic, Estats Units, Canadà, Espanya i fins a de el Regne Unit, països com Rússia, Xina i altres.

Rússia, un país que s’acaba d’incorporar a l’òrbita de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), ha vetat dintre de la UE només a Espanya amb arguments pelegrins, fora de tota lògica científica i sanitària. Darrerament, una delegació del Govern espanyol tractava d’aclarir i, sobretot, de solucionar un problema “inventat” per les pròpies autoritats russes, que podria estar beneficiant ja als països competidors d’Espanya en aquest important mercat de destinació.

No es tracta de qualsevol cosa, el mercat rus és la sisena destinació de les exportacions espanyoles de carn de porc, després de França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Hong Kong, amb unes vendes de 32.613 t per valor pràcticament de 70 milions d’euros en 2008.

No és la primera vegada, ni serà l’última, en la qual els països utilitzen suposats arguments de tipus sanitari i de seguretat alimentària per a justificar vetos o restriccions comercials, que sobreïxen a altre tipus d’interessos o de pressions menys confessables.

Aquí, el paper d’un organisme multilateral, com el de l’OMC, deixa molt a desitjar, perquè solament actua a posteriori, amb desesperant lentitud i si només intervé una denúncia pel mig, com la presentada per Mèxic.

Caldrà esperar a veure si aquest nou boicot comercial té repercussions econòmiques sobre els preus del mercat intern per a uns sectors, ramader i industrial, com els de la carn de porquí, que començava a veure una mica de llum en el túnel, després de diversos anys d’enormes dificultats. Si les hi ha, caldrà anar pensant també amb celeritat en les compensacions que s’haurien d’oferir per a evitar mals pitjors.