Fa uns dies vaig escriure una carta, que va ser publicada en diversos mitjans, en la qual deia que el President, Rodríguez Zapatero, s’havia tret del barret, “la chistera” la Llei sobre l’avortament, especialment que les nenes de 16 anys puguin avortar sense consultar amb els pares. Als pocs dies, com a resposta, he rebut una carta de un lector en la qual em comunicaven que ZP no s’ha tret res de la “chistera”, que el despropòsit avortista és una trama que té caràcter internacional.
No és exclusiu d’Espanya. Em va fer obrir els ulls sobre el tema, l’avortament no és cosa de ZP? “Caldria començar a analitzar, continuava el meu interlocutor, una mica més detingudament d’on provenen aquestes iniciatives? Quins organismes a nivell internacional les promouen? Qui dirigeixen aquests organismes? Quina és la seva filosofia i quins els principis?” Jo he observat que efectivament no és un assumpte de dreta, del centre o de l’esquerra. Alguna cosa existeix en aquest moviment que va més enllà de l’aparent filosofia dels partits? És evident que en el cas espanyol no és la Aído ni la Jiménez, sinó de la Vega i Rodríguez qui ho promouen. Però pregunto Per ordre de qui? Pels mateixos dies he llegit que dos diputats brasilers elegits democràticament, del partit de Lula, han estat vetats per investigar el finançament pro avortista a Brasil. Són, des d’ara, diputats només de nom, pràcticament impossibilitats d’exercir l’activitat legislativa en el seu país.
Sembla que la força de l’imperi de la mort no es conforma amb imposar normes que la societat no accepta, sinó que sanciona i liquida políticament a aquells diputats que s’oposen a l’avortament. El tema de l’avortament no estava en el programa electoral del partit en el poder, el fet que amb tanta insistència i violència es vol imposar, fa pensar què també els nostres polítics estan promovent i estarien consentint la mort d’éssers innocents per mantenir-se en la poltrona.
