Davant el teclat m’he posat
esperant prompte la inspiració,
perquè s’acosta amb joia i felicitat,
la vinguda del més preuat Nadó.
«Quelcom has de fer, amb atenció,
procurant fer-ho ben aviat,
perquè tothom amb il•lusió,
per Nadal tingui el recitat».
Vés a saber què en sortirà;
potser un intent de poesia,
que del Nadal parlarà,
amb molta Pau i alegria.
També amb molta resignació,
i el record pels que ens han deixat.
Per a ells una sentida oració,
per a nosaltres el cos trasbalsat.
Més, encara que les emocions,
moltes llàgrimes ens facin vessar,
igualment ens menjarem els torrons,
perquè la vida ha de continuar.
Des de Betlem, el Fill de Déu,
amb sa Gràcia ens beneeixi,
pel bon camí ens condueixi,
propagant la Pau per tot arreu.
No és que hagi escrit gran cosa,
fins aquí he estat inspirat,
accepteu-ho com preuada rosa,
collida del Jardí de la Felicitat.
Felicitat que per a tothom voldria,
no solament per avui i per demà.
Sinó per ara, sempre i cada dia,
per Nadal, i en l’Any Nou per estrenar.
