En els darrers temps s’observa que en el món ferroviari ( des de diferents àmbits) que les coses es mouen . Aquest “moviment” a favor del tren i del transport públic ferroviari té uns antecedents, unes causes i , sobretot, unes conseqüències : ja ha arribat als de dalt, al món polític. Ja és una demanda, una exhortació, un clam – social , civil i territorial – que exigeix, de baix a dalt, als representants de la sobirania popular una millora efectiva del servei ( públic ). Davant d’aquesta alenada d’aire fresc, davant d’aquesta exigència d’un compromís amb el tren, L’Empordà no en pot quedar al marge .
La resposta contundent de la societat civil, per tal de fer possible un tren millor, per tal d’ajudar a fer realitat una cosa tan fonamental en la societat actual com és la possibilitat, sense l’estrès i l’agressivitat de la carretera, de poder conciliar la vida laboral i familiar, exigeix un canvi important dels transports públics i molt particularment , del tren convencional. Doncs bé, aquest impuls democràtic des de la base es tradueix en lluites i reivindicacions cíviques concretes. Així , des de L’Empordà caldria veure amb molt satisfacció 2 batalles obertes a favor dels tren: 1/. El combat social dels ferroviaris de Cervera en la seva doble reivindicació, a favor dels seus llocs de treball de proximitat i del manteniment i millorar de la línia Cervera-Perpinya 2/. La pressió ciutadana del comitè d’usuaris de la RENFE Portbou-Figueres-Girona-Barcelona, que, d’una forma diàfana, amb dit prou, amb tots els ets uts, al deteriorament i la regressió del servei . En síntesi; és bàsic exigir un servei digne pel nostre territori. És indispensable un compromís amb el tren de debò. L’Empordà no en pot quedar al marge .
