Avui Catalunya viurà una jornada històrica. La mobilització dels ciutadans amb l'objectiu d'asolir un Estat propi superarà totes les previssions. Més enllà de la resposta que es va donar ara fa dos anys a la Sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, molt més limitada amb la seva ambició nacional, ara es parla obertament en termes de culminar el procès de transició nacional.
Que ha passat, que hagi fet modificar en poc temps, les reivindicacions catalanes?
Crec que la sensació de que Espanya ofega cada vegada més Catalunya s'ha anat escampant en amplies capes de la població. La sensació de patir el tracte propi d'una colònia s'ha estès entre els ciutadans que veuen com, la forta crisi econòmica espanyola, ha esdevingut un nou pretext per a pressionar el nostre país tot limitant l'autogovern, perseguint la llengua catalana i intentant arraconar la Generalitat en un paper subsidiari i marginal.
Cada setmana es produeix un o altre episodi que ens treu de pollaguera. Quan no ens retallen el finançament incompleixen els pagaments de l'Estat, quan aturen les nostres infraestructures, s'estalvien diners per invertir en autovies sense cotxes, trens sense passatgers o aeroports sense avions. I, arreu dels paissos catalans, les disposicions dels governs del PP contra el català son tant desavergonyides com sovintejades.
Els catalans, que ens sentim nació volem un estat que no anorrei la nostra condició de poble lliure. Durant molt temps l'aposta ha estat la participació lleal i sincera en una Espanya que no ha correspòs als nostres esforços. En aquest sentit aquest 11 de setembre esdeve un clam davant el món per explicitar ben alt i clar la ferma voluntat del poble català de comptar amb un nou marc on desenvolupar-se amb plena llibertat.
*Pere Macias i Arau
Portaveu adjunt de CiU al Congrés de Diputats.
