Senyors d’El Punt Avui, moltes coses han canviat des de la dècada dels anys vuitanta fins a prop del 2000 , que vaig començar a escriure tots els meus comentaris en castellà, i que El Punt publicava en català, fins que vaig decidir escriure en català, amb l’ajut del corrector de l’ordinador i el Diccionari de la llengua catalana. Sóc conscient que els errors gramaticals i ortogràfics encara existeixen, com és normal, atès que mai he anat a cap curs de català i sóc nascut l’any 1936, i perquè la meva capacitat d’aprendre ja ha caducat (78). Ara només em preocupa la capacitat de recordar el que sóc après i el que m’han donat de bo, i agrair-ho abans que se m’oblidi. La perseverança i l’interès dels lectors de la premsa escrita en català ens ha portat a una situació de desencís, provocada per la constant “política partidista” i el desenvolupament discriminatori, encarrilant per aquest diari, que ha adoptat el nom d’El Punt Avui, subvencionat amb centenars de milers d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, amb diner procedent dels impostos de tots els catalans, entre ells els meus. Fa qüestió d’un mes i mig, vaig escriure denunciant la “censura exercida per El Punt Avui”, amb el resultat esperat de restricció a l’hora de publicar els meus comentaris (que sé que no hi tenen cap obligació, però jo crec que hi tinc un dret, atorgat pels meus impostos).
La nostra ja manifestada perseverança i en certa manera addicció ha tingut els fruits esperats, com es demostra en el creixement i expansió per tot Catalunya, però la secció de Cartes al Director ha disminuït fins al punt de posar límits al nombre de paraules per poder publicar un comentari, convertit en telegrama, que ja no arriba a article (quatre en mitja pàgina); però per si no en tenim prou, ara volen imposar una taxa al diari digital, tant per publicar com per llegir, com si Internet fos gratuït per als lectors. Senyors d’El Punt Avui, oblideu que els lectors són l’èxit del vostre diari?
